| dbpprop:abstract
|
- El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista. El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadorss. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so. El pianoforte va ser un instrument inventat cap a l'any 1690 per l'italià Bartolomeo Cristofori. Entre els seus antecessors es troben instruments com la cítara, el monocordi, el dulcimel, el clavicordi i el clavecí. El nom de piano deriva del nom original en italià de l'instrument, pianoforte, i en seria l'abreviatura. Va ser anomenat així pel seu primer constructor, Cristofori, que deixà escrit: clavicèmbal col piano e forte (literalment "clavecí amb fluixos i forts"). Això es refereix a la capacitat del piano per a produir sons amb diferents intensitats, depenent del pes que es fa a les tecles, capacitat que no tenia el clavecí i altres instruments anteriors. Al llarg de la història han existit diferents tipus de pianos, però els més comuns són el piano de cua i el piano vertical o de paret. L'afinació del piano és un factor primordial en l'acústica de l'instrument i es realitza modificant la tensió de les cordes de manera que aquestes vibrin en les freqüències adequades. En la música occidental, el piano es pot utilitzar per a la interpretació solista, per la música de cambra, per a l'acompanyament, per ajudar a compondre i per assajar. Les primeres composicions específiques per a aquest instrument sorgiren al voltant de l'any 1732, i entre elles destaquen les 12 sonates per a piano de Lodovico Giustini titulades Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti. Des d'aleshores, molts han estat els compositors que han realitzat obres per a piano i en molts casos aquests mateixos compositors han estat grans pianistes, amb figures com Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Frédéric Chopin i Franz Liszt. Va ser l'instrument representatiu del romanticisme musical i ha tingut un paper rellevant en la societat, especialment entre les classes més benestants dels segles XVIII i XIX. També és un instrument destacat en la música de jazz.
- Klavír (z lat. claves = klíče, klávesy) znamená řadu kláves neboli klaviaturu. V tomto významu se používá např. jako synonymum pro označení manuálu u varhan aj. (tj. např. třímanuálové varhany mají tři manuály neboli tři klavíry, cembalo dvě klaviatury neboli dva klavíry). V širším slova smyslu se tento termín začal v minulosti používat pro všechny klávesové nástroje, jakými jsou např. cembalo, spinet, klavichord apod. , neboť hudební skladatel dedikoval svoji skladbu pro „klavír“, aniž by blíže specifikoval, o jaký nástroj se jedná. V současné době se tímto termínem míní většinou fortepiano a o tomto nástroji bude dále řeč. Klavír v tomto významu je rozměrný strunný hudební nástroj. Jeho zvuk vzniká chvěním strun rozkmitaných úderem dřevěných kladívek. Klavír může být používán jako sólový i doprovodný nástroj, či jako součást orchestru. Kromě slova klavír lze adekvátně užít termínu piano, fortepiano či pianoforte. Slovo piano či jeho odvozeniny pocházejí z italských piano (tj. potichu) a forte (tj. silně) a vyjadřovala přednost tohoto nástroje měnit intenzitu produkovaného zvuku v závislosti na síle úderu prstu na klávesu. Klavír, stejně jako ostatní strunné nástroje klavichord a harpsichord, pracuje na principu rozeznívání ocelové struny. Ta se rozechvívá stiskem klávesy, jež v případě klavichordu kovovým hrotem, v případě harpsichordu hrotem brku a v případě klavíru dřevěným kladívkem strunu rozkmitá. Od 80. let 20. století se používají rovněž elektronická piana, kde je složitá mechanika klavíru nahrazena reprodukovaným zvukem. Mezi kladné rysy klavíru patří, že na něj může hrát téměř každý, od malého dítěte až po starého člověka. Klavírní literatura je velmi široká a může uspokojit jak začínající pianisty, tak náročné hráče. Zvuk klavíru je oblíben i mezi těmi, kteří sami klavírní hudbu neprovozují a klavírní recitály či koncerty patří ke stálému programu koncertních domů. Nevýhodou klavíru je jeho vysoká pořizovací cena a malá skladnost i mobilita.
- Das Klavier, auch Pianoforte (oder Fortepiano), kurz Piano, gehört zur Gruppe der [[Tasteninstrumente, aber auch zur Gruppe der [[Saiteninstrumente und [[Schlaginstrumente aufgrund seiner Tonerzeugung. Von der [[Klaviatur (Tastatur) aus werden über eine spezielle [[Klaviermechanik|Mechanik Hämmer in Bewegung gesetzt, die an [[Saiten schlagen und wieder zurückprallen. Gleichzeitig lösen sich [[Dämpfer (Musikinstrument)|Dämpfer von den Saiten und verbleiben abgehoben, bis die jeweiligen [[Tasten losgelassen werden.
- The piano is a musical instrument which is played by means of a keyboard. Widely used in Western music for solo performance, ensemble use, chamber music, and accompaniment, the piano is also very popular as an aid to composing and rehearsal. Although not portable and often expensive, the piano's versatility and ubiquity have made it one of the most familiar musical instruments. Pressing a key on the piano's keyboard causes a felt covered hammer to strike steel strings. The hammers rebound, allowing the strings to continue vibrating at their resonant frequency. These vibrations are transmitted through a bridge to a sounding board that couples the acoustic energy to the air so that it can be heard as sound. When the key is released, a damper stops the string's vibration. Pianos are sometimes classified as both percussion and stringed instruments. According to the Hornbostel-Sachs method of music classification, they are grouped with chordophones. The word piano is a shortened form of the word pianoforte, which is seldom used except in formal language and derived from the original Italian name for the instrument, clavicembalo [or gravicembalo] col piano e forte (literally harpsichord with calm and strong). This refers to the instrument's responsiveness to keyboard touch, which allows the pianist to produce notes at different dynamic levels by controlling the speed with which the hammers hit the strings.
- El piano es un instrumento musical clasificado como instrumento de teclado de cuerdas percutidas por el sistema de clasificación tradicional y según la clasificación de Hornbostel-Sachs, el piano es un cordófono simple. El músico que toca el piano recibe el nombre de pianista. Está compuesto por una caja de resonancia, a la que se ha agregado un teclado, mediante el cual se percuten las cuerdas de acero con macillos forrados de fieltro produciendo el sonido. Las vibraciones se transmiten a través de los puentes a la tabla armónica, que los amplifica. Está formado por un arpa cromática de cuerdas múltiples, accionada por un mecanismo de percusión indirecta, a la que se le han añadido apagadores. Fue inventado en torno al año 1700 por el paduano Bartolomeo Cristofori. Entre sus antecesores se encuentran instrumentos como la cítara, el monocordio, el dulcémele, el clavicordio y el clavecín. A lo largo de la historia han existido diferentes tipos de pianos, pero los más comunes son el piano de cola y el piano vertical o de pared. La afinación del piano es un factor primordial en la acústica del instrumento y se realiza modificando la tensión de las cuerdas de manera que éstas vibren en las frecuencias adecuadas. En la música occidental, el piano se puede utilizar para la interpretación solista, para la música de cámara, para el acompañamiento, para ayudar a componer y para ensayar. Las primeras composiciones específicas para este instrumento surgieron alrededor del año 1732; entre ellas destacan las 12 sonatas para piano de Lodovico Giustini tituladas Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti. Desde entonces, muchos han sido los compositores que han realizado obras para piano y en muchos casos esos mismos compositores han sido pianistas. Destacan figuras como Frédéric Chopin, Franz Liszt, Wolfgang Amadeus Mozart o Ludwig van Beethoven. Fue el instrumento representativo del romanticismo musical y ha tenido un papel relevante en la sociedad, especialmente entre las clases más acomodadas de los siglos XVIII y XIX. Es un instrumento destacado en la música jazz.
- Piano on soitin, jossa ääni syntyy huopapäällysteisten vasaroiden iskeytyessä soittimen sisälle jännitettyihin metallikieliin. Kielten värähtely siirtyy puiseen kaikupohjaan, joka vahvistaa ja värittää ääntä sekä muuttaa värähtelyn ilman liikkeeksi, joka aistitaan äänenä. Vasaroiden liikettä hallitaan koskettimistolta. Näkökulman mukaan pianoa voidaan pitää kielisoittimena, kosketinsoittimena tai jopa lyömäsoittimena. Sachs-Hornbostel -soitinluokituksen mukaan piano on kordofoni eli kielisoitin, tarkemmin sanottuna laatikkositra (Kastenzither 314.122), jossa on koskettimisto. Pianolla on tärkeä asema länsimaisessa, erityisesti klassisessa musiikissa soolo- ja säestyssoittimena, kamarimusiikissa sekä suosittuna työkaluna säveltämisessä, musiikkiesitysten harjoittamisessa ja musiikin opiskelussa. Piano on yleinen kotisoitin.
- Le piano est un instrument de musique polyphonique à clavier de la famille des cordes frappées. Le son du piano est produit par la vibration de ses cordes tendues sur un cadre rigide horizontal (piano à queue) ou vertical (piano droit), placé au-dessus de la table d'harmonie. Elles sont frappées par des marteaux couverts de feutre, actionnés par l'enfoncement des touches du clavier. La vibration des cordes est stoppée par un étouffoir lorsque la touche du clavier est relâchée. Le piano possède le plus souvent un pédalier de deux ou trois pédales, aussi appelé lyre, permettant d'augmenter son potentiel expressif. Les pédales sont très importantes pour s'exprimer au piano : la pédale gauche est une sourdine (appelée aussi "una corda") qui décale le clavier de façon à ce que les marteaux ne frappent qu'une corde au lieu de trois sur les pianos à queue, tandis que sur les pianos droits cette même fonctionnalité s'obtient par un dispositif donnant moins d'ampleur au son en rapprochant les marteaux des cordes; la pédale du milieu est une sourdine pour diminuer le son au maximum pour ne pas déranger sur les pianos droits et la pédale tonale ou pédale sostenuto sur les pianos à queue, elle permet de prolonger uniquement le son de la dernière note jouée en laissant levé l'étouffoir de celle-ci; la dernière est peut-être la pédale la plus utilisée, elle permet au pianiste de prolonger la vibration des cordes, pour lier les harmonies entre elles. Le nom de l'instrument provient d'une abréviation de piano-forte, nom de son ancêtre du XVIII siècle, lui-même nommé par la possibilité qu'il donnait à celui qui le jouait de nuancer et ainsi de jouer aussi bien piano que forte; possibilité que le piano a conservée. Dans certains pays, le piano est encore appelé « pianoforte ». Écouter un petit exemple du Fichier:Loudspeaker. svg son d'un piano .
- Fájl:Bechstein D280 top view. jpg Zongora felülnézetben Zongorán azt a hangszert értjük, amelyben egy billentyűsorral összeköttetésben álló, kis kalapácsokkal megütött, hangszekrényben kifeszített fémhúrok adják a zenei hangot. A zongora billentyűs, polifón húros hangszer, hangképzése mechanikus, a kezelése a többi hangszerhez képest egyszerű, viszonylag könnyen és gyorsan elsajátítható. Népszerűségének oka az is, hogy egy játékos több szólamot képes egyidejűleg megszólaltatni rajta, így zenekari vagy kórusműveket, de akár operákat is könnyen előadhatunk segítségével. Ilyen szempontból a zeneszerzők és karmesterek fontos segédeszköze. Ugyanakkor hangolásának szükségszerűen kompromisszumos mivolta nem mindig teszi lehetővé a tiszta intonációt. Sokan ezért nem is tekintették teljes értékű hangszernek
- Il pianoforte è uno strumento musicale in grado di produrre un suono grazie a corde che vengono percosse per mezzo di martelletti azionati da una tastiera. Fa parte, quindi, dei cordofoni a corde percosse. L'origine della parola pianoforte è italiana ed è riferita alla possibilità che lo strumento offre di suonare note a volumi diversi in base al tocco, ovvero alla forza applicata dalle dita del pianista sui tasti. Possibilità negata invece da strumenti precedenti quali il clavicembalo. Anche mediante l'intervento sui pedali, che azionano particolari meccanismi, l'esecutore può modificare il suono risultante. Chi suona il pianoforte viene chiamato pianista.
- ピアノは弦をハンマーで叩くことで発音する鍵盤楽器の一種である。据え付けて用いる大型の楽器で、横に並んだ鍵を指で押すと、鍵に連動したハンマーが対応する弦を叩き、音が出る。音域が非常に広く、現代の標準的な楽器では88鍵を備える。名前の由来はイタリア語で「弱い音と強い音の出るチェンバロ」という意味の「クラヴィチェンバロ・コル・ピアノ・エ・フォルテ」（もしくはそれに類する表現）であり、徐々に省略され「ピアノ」と一般に呼ばれるようになった。 演奏目的として使われるのはもちろんのこと、音楽教育、作品研究、作曲などにも広く用いられている。クラシックオーケストラの持つ音域のほぼ全てを内包しているので、西洋音楽のほとんどの曲は、ピアノ曲に編曲して演奏することができるという特徴がある。実際、管弦楽を伴う声楽曲を、ピアノ伴奏で演奏できるようにしたもの（ヴォーカル・スコア）が出版されているし、作曲家の多くは、管弦楽作品やオペラを書くにあたって、ピアノ譜を作っておいてからそれをオーケストラにしている（オーケストレーション）。 汎用性の高い楽器であることから、ピアニストに限らず、他楽器奏者、声楽家、作曲家、指揮者、音楽教育者などにも、演奏技術の習得を求められることが多い。保育士試験、小学校教員採用試験などでも必要とされている。
- De pianoforte, doorgaans afgekort tot piano, is een slag-, toets- en snaarinstrument uit de citerfamilie dat bespeeld wordt met een enkel klavier en 2 of 3 pedalen. Pianoforte betekent in het italiaans letterlijk zacht (en) sterk. Doordat de kracht waarmee een hamer van het speelmechaniek de snaren bespeelt afhangt van de wijze van bespelen van een toets, kan elke toon afzonderlijk zowel luid als zacht (en de nuances daartussen) gespeeld worden. Dit ontbrak bij de voorlopers van de piano, waaronder bijvoorbeeld het klavecimbel. Later werd de naam verder ingekort tot piano; tegenwoordig heeft de term pianoforte de betekenis gekregen van "authentiek instrument" van de barok- en klassieke periode. Soms ziet men ook wel de term fortepiano, wanneer men de voorloper van de moderne piano bedoelt. De huiskamerpiano (ook 'buffetpiano' of 'pianino' genoemd) is meestal verticaal opgebouwd (staand) en de piano met de snaren horizontaal noemt men een vleugel of vleugelpiano.
- Piano er en vanlig kortform av pianoforte, et stort musikkinstrument med klaviatur. Lyden produseres av strenger strukket i et stivt rammeverk. Disse vibrerer når de blir slått på av hammere dekket med filt, som blir aktivert av tangentene i klaviaturet.
- Fortepian – klawiszowy, młoteczkowy, strunowy instrument muzyczny. W fortepianie struny rozpięte na stalowej ramie uderzane są młoteczkami obciągniętymi filcem. Naciśnięcie klawisza powoduje uderzenie młoteczka w strunę, przenosząc jednocześnie dynamikę uderzenia w klawisz. Natychmiast po pobudzeniu struny młoteczek odbija się od niej i w zależności od siły uderzenia, zatrzymuje się wyżej lub niżej. Pozwala to na szybką repetycję (uderzanie kilka razy tego samego dźwięku w szybkim tempie), w odróżnieniu od pianina. Po zwolnieniu nacisku na klawisz do struny przyciskany jest tłumik wyciszający jej drgania. W ten dość skomplikowany sposób mechanizm fortepianu realizuje podstawową cechę tego instrumentu odróżniającą go od wcześniejszych instrumentów strunowych, klawiszowych, które nie miały możliwości kształtowania dynamiki dźwięku oraz czasu jego trwania.
- O piano apareceu em 1474 e foi criado por Robert Andersan. Mas a primeira referência sobre o piano foi publicada em 1711, no "Giornale dei Litterati d'Italia" por motivo de sua apresentação em Florença pelo seu inventor Bartolomeo Cristofori. A partir desse momento sucedem-se uma série de aperfeiçoamentos até chegar ao piano atual. A essência da nova invenção, residia na possibilidade de dar diferentes intensidade aos sons e por isso recebeu o nome de "piano-forte" (que vai do pianíssimo ao fortíssimo) e mais tarde, reduzido apenas para piano. Tais possiblidades de matizes sonoras acabou por orientar a preferência dos compositores face ao clavicembalo. Os pianos modernos, embora não se diferenciem dos mais antigos no que se refere aos tons, trazem novos formatos estéticos e de materiais que compõem o instrumento. Um piano é um instrumento musical de corda percutida. Também é definido modernamente como instrumento de percussão porque o som é produzido quando os batentes, cobertos por um material macio e designados martelos, e sendo ativados através de um teclado, tocam nas cordas esticadas e presas numa estrutura rígida de madeira ou metal. As cordas vibram e produzem o som. Como instrumento de cordas percutidas por mecanismo ativado por um teclado, o piano é semelhante ao clavicórdio e ao cravo. Os três instrumentos diferem no entanto no mecanismo de produção de som. Num cravo as cordas são beliscadas. Num clavicórdio as cordas são batidas por martelos que permanecem em contacto com a corda. No piano o martelo ressalta de imediato após tocar nas cordas e deixa a corda vibrar livremente. Embora seja definido modernamente como um instrumento de percussão, o piano não pode ser considerado desta maneira, pois não possui função rítmica, além disso, instrumentos de percussão não permitem a execução da escala musical. O piano é amplamente utilizado na música ocidental, no jazz, para a performance solo e para acompanhamento. É também muito popular como um auxílio para compor. Embora não seja portátil e tenha um preço caro, o piano é um instrumento versátil, uma das características que o tornou um dos instrumentos musicais mais conhecidos pelo mundo.
- Pianul (prescurtarea comună a cuvântului de origine italiană pianoforte) este un instrument muzical foarte răspândit, în care sunetul este produs de corzi metalice fixate pe o placă de rezonanţă din lemn, lovite de ciocănele acoperite cu pâslă, prin intermediul unei claviaturi. Pianele moderne au corzile montate într-un cadru metalic, de obicei turnat din fontă şi finisat cu lac şi pulbere de bronz (motiv pentru care este numit, impropriu, şi „placă de bronz”). Acesta are rolul de a rezista tensiunii mari exercitate de corzi, care altfel ar deforma structura din lemn a pianului.
- Пиани́но — струнно-клавишный музыкальный инструмент, разновидность фортепиано, в котором струны, дека и механическая часть расположены вертикально, а не горизонтально, вследствие чего пианино занимает гораздо меньше места, чем рояль. Первое пианино было изобретено американцем Дж. Хокинсом в декабре 1800 года; независимо от него пианино также сконструировал австриец М. Мюллер — чуть позже, в январе 1801. Но современную форму пианино приобрело лишь в середине XIX века (чугунная рама, перекрёстные струны, механика с нижним и верхним расположением демпферов). Теперь пианино всё больше вытесняется MIDI-клавиатурами и синтезаторами, ввиду большей универсальности и лучшей эргономичности последних. Наиболее распространённые кабине́тные пиани́но имеют ширину корпуса по клавиатуре 1450—1500 мм и высоту около 1250—1400 мм; диапазон составляет 7 октав. У пианино есть цо́кольный пол — это узел итовой конструкции, соединяющийся с корпусом пианино снизу и необходимый для крепления педального механизма. Вертикальная стойка корпуса, соединяющаяся с бачкой и ножкой пианино, называется ко́нсоль. На изображении пианино Schiedmayer & Söhne на выставке в Лондоне в 1851 году.
- Фортепиа́но (тж. фортепья́но) — собирательное название класса клавишно-струнных музыкальных инструментов — роялей и пианино. Название произошло от итал. forte — «громко» и piano — «тихо».
- Ett piano (eller pianoforte) är ett musikinstrument, tillika stränginstrument och klaverinstrument, utvecklat från hackbrädet och i viss mening cembalon. Den stora skillnaden mellan piano och cembalo är att pianots ton åstadkoms av att en hammare slår an strängen. På cembalon åstadkoms tonen genom en knäppning på strängen, vilket gör att tonstyrkan blir lika stor oberoende av hur hårt man slår an tangenterna. Pianots anslagsmekanism är mycket avancerad - när man trycker på en tangent på ett vanligt hemmapiano rör sig cirka 30 olika delar - och möjliggör kontroll av tonstyrkan via anslaget på tangenterna - därav namnet pianoforte, som antyder att man kan spela både svagt (piano) och starkt (forte). Klavikordet är en annan föregångare, med enklare mekanism. Ett piano har normalt 88 tangenter. Den som spelar piano kallas för pianist. När man behöver skilja mellan ett litet stående hemmapiano och den ursprungliga och mekaniskt bättre stora pianotypen, som man föredrar som konsertinstrument, så kallas det stående pianot upprätt(stående) piano, pianino eller kammarpiano; det liggande kallas flygel. Ordet "pianino" är en italiensk förminskningsform som betyder 'litet piano'. Ett piano från omkring Mozarts eller Beethovens tid skiljer sig så mycket från dagens att man nästan kan tala om två olika instrument, fast utvecklingslinjen mellan dem är kontinuerlig. Vill man därför skilja ut den äldre pianotypen, kan man kalla den hammarklaver.
- Piyano, tuşlu bir çalgı. Tuşlarına basıldığında, sahip olduğu karmaşık çekiçli mekanizma sayesinde tellere vurarak ses veren klavyeli çalgı. Yapım biçimi ile duvar (konsol) ve kuyruklu (salon / konser / grand) adı verilen çeşitleri vardır. Piyano kelimesi İtalyanca "Güçlü ve Hafif sesli klavsen (harpsikord) - gravicembalo col piano e forte" 'den gelir. Pianoforte olarak adlandırılması da bundandır. Atası, klavsenden en önemli farkı, tuşa basarken uygulanan kuvvete göre çıkan sesin şiddetinin de aynı yönde değişken olmasıdır. Piyano çalan kişiye piyanist veya piyano sanatçısı denir. İlk tuşu La-0, son tuşu Do-8 olma üzere toplam 88 tuştan oluşur.
- Фортепіа́но — струнний ударно-клавішний музичний інструмент. Існує два різновиди — рояль і піаніно. Джерело звуку у фортепіано — металеві струни, що починають звучати від удару покритих повстю дерев'яних молоточків, а молоточки приводяться в дію натиском пальців по клавішах. Струни за допомогою кілків натягнуті на резонансну деку (у піаніно дека знаходиться у вертикальному положенні, у роялях — у горизонтальному).
- 钢琴是源自西洋古典音樂中的一種鍵盤樂器，普遍用於獨奏、重奏、伴奏等演出，用於作曲和排練音樂十分方便。彈奏者通過按下鍵盤上的琴鍵，牽動鋼琴裏面包着絨氈的小木槌，繼而敲擊鋼絲弦發出聲音。
|
| rdfs:comment
|
- El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista. El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques.
- Klavír (z lat. claves = klíče, klávesy) znamená řadu kláves neboli klaviaturu. V tomto významu se používá např. jako synonymum pro označení manuálu u varhan aj. (tj. např. třímanuálové varhany mají tři manuály neboli tři klavíry, cembalo dvě klaviatury neboli dva klavíry). V širším slova smyslu se tento termín začal v minulosti používat pro všechny klávesové nástroje, jakými jsou např. cembalo, spinet, klavichord apod.
- Das Klavier, auch Pianoforte (oder Fortepiano), kurz Piano, gehört zur Gruppe der [[Tasteninstrumente, aber auch zur Gruppe der [[Saiteninstrumente und [[Schlaginstrumente aufgrund seiner Tonerzeugung. Von der [[Klaviatur (Tastatur) aus werden über eine spezielle [[Klaviermechanik|Mechanik Hämmer in Bewegung gesetzt, die an [[Saiten schlagen und wieder zurückprallen.
- The piano is a musical instrument which is played by means of a keyboard. Widely used in Western music for solo performance, ensemble use, chamber music, and accompaniment, the piano is also very popular as an aid to composing and rehearsal. Although not portable and often expensive, the piano's versatility and ubiquity have made it one of the most familiar musical instruments. Pressing a key on the piano's keyboard causes a felt covered hammer to strike steel strings.
- El piano es un instrumento musical clasificado como instrumento de teclado de cuerdas percutidas por el sistema de clasificación tradicional y según la clasificación de Hornbostel-Sachs, el piano es un cordófono simple. El músico que toca el piano recibe el nombre de pianista. Está compuesto por una caja de resonancia, a la que se ha agregado un teclado, mediante el cual se percuten las cuerdas de acero con macillos forrados de fieltro produciendo el sonido.
- Piano on soitin, jossa ääni syntyy huopapäällysteisten vasaroiden iskeytyessä soittimen sisälle jännitettyihin metallikieliin. Kielten värähtely siirtyy puiseen kaikupohjaan, joka vahvistaa ja värittää ääntä sekä muuttaa värähtelyn ilman liikkeeksi, joka aistitaan äänenä. Vasaroiden liikettä hallitaan koskettimistolta. Näkökulman mukaan pianoa voidaan pitää kielisoittimena, kosketinsoittimena tai jopa lyömäsoittimena.
- Le piano est un instrument de musique polyphonique à clavier de la famille des cordes frappées. Le son du piano est produit par la vibration de ses cordes tendues sur un cadre rigide horizontal (piano à queue) ou vertical (piano droit), placé au-dessus de la table d'harmonie. Elles sont frappées par des marteaux couverts de feutre, actionnés par l'enfoncement des touches du clavier. La vibration des cordes est stoppée par un étouffoir lorsque la touche du clavier est relâchée.
- Fájl:Bechstein D280 top view. jpg Zongora felülnézetben Zongorán azt a hangszert értjük, amelyben egy billentyűsorral összeköttetésben álló, kis kalapácsokkal megütött, hangszekrényben kifeszített fémhúrok adják a zenei hangot. A zongora billentyűs, polifón húros hangszer, hangképzése mechanikus, a kezelése a többi hangszerhez képest egyszerű, viszonylag könnyen és gyorsan elsajátítható.
- Il pianoforte è uno strumento musicale in grado di produrre un suono grazie a corde che vengono percosse per mezzo di martelletti azionati da una tastiera. Fa parte, quindi, dei cordofoni a corde percosse. L'origine della parola pianoforte è italiana ed è riferita alla possibilità che lo strumento offre di suonare note a volumi diversi in base al tocco, ovvero alla forza applicata dalle dita del pianista sui tasti. Possibilità negata invece da strumenti precedenti quali il clavicembalo.
- De pianoforte, doorgaans afgekort tot piano, is een slag-, toets- en snaarinstrument uit de citerfamilie dat bespeeld wordt met een enkel klavier en 2 of 3 pedalen. Pianoforte betekent in het italiaans letterlijk zacht (en) sterk. Doordat de kracht waarmee een hamer van het speelmechaniek de snaren bespeelt afhangt van de wijze van bespelen van een toets, kan elke toon afzonderlijk zowel luid als zacht (en de nuances daartussen) gespeeld worden.
- Piano er en vanlig kortform av pianoforte, et stort musikkinstrument med klaviatur. Lyden produseres av strenger strukket i et stivt rammeverk. Disse vibrerer når de blir slått på av hammere dekket med filt, som blir aktivert av tangentene i klaviaturet.
- Fortepian – klawiszowy, młoteczkowy, strunowy instrument muzyczny. W fortepianie struny rozpięte na stalowej ramie uderzane są młoteczkami obciągniętymi filcem. Naciśnięcie klawisza powoduje uderzenie młoteczka w strunę, przenosząc jednocześnie dynamikę uderzenia w klawisz. Natychmiast po pobudzeniu struny młoteczek odbija się od niej i w zależności od siły uderzenia, zatrzymuje się wyżej lub niżej.
- O piano apareceu em 1474 e foi criado por Robert Andersan. Mas a primeira referência sobre o piano foi publicada em 1711, no "Giornale dei Litterati d'Italia" por motivo de sua apresentação em Florença pelo seu inventor Bartolomeo Cristofori. A partir desse momento sucedem-se uma série de aperfeiçoamentos até chegar ao piano atual.
- Pianul (prescurtarea comună a cuvântului de origine italiană pianoforte) este un instrument muzical foarte răspândit, în care sunetul este produs de corzi metalice fixate pe o placă de rezonanţă din lemn, lovite de ciocănele acoperite cu pâslă, prin intermediul unei claviaturi. Pianele moderne au corzile montate într-un cadru metalic, de obicei turnat din fontă şi finisat cu lac şi pulbere de bronz (motiv pentru care este numit, impropriu, şi „placă de bronz”).
- Фортепиа́но (тж. фортепья́но) — собирательное название класса клавишно-струнных музыкальных инструментов — роялей и пианино. Название произошло от итал. forte — «громко» и piano — «тихо».
- Пиани́но — струнно-клавишный музыкальный инструмент, разновидность фортепиано, в котором струны, дека и механическая часть расположены вертикально, а не горизонтально, вследствие чего пианино занимает гораздо меньше места, чем рояль.
- Ett piano (eller pianoforte) är ett musikinstrument, tillika stränginstrument och klaverinstrument, utvecklat från hackbrädet och i viss mening cembalon. Den stora skillnaden mellan piano och cembalo är att pianots ton åstadkoms av att en hammare slår an strängen. På cembalon åstadkoms tonen genom en knäppning på strängen, vilket gör att tonstyrkan blir lika stor oberoende av hur hårt man slår an tangenterna.
- Piyano, tuşlu bir çalgı. Tuşlarına basıldığında, sahip olduğu karmaşık çekiçli mekanizma sayesinde tellere vurarak ses veren klavyeli çalgı. Yapım biçimi ile duvar (konsol) ve kuyruklu (salon / konser / grand) adı verilen çeşitleri vardır. Piyano kelimesi İtalyanca "Güçlü ve Hafif sesli klavsen (harpsikord) - gravicembalo col piano e forte" 'den gelir. Pianoforte olarak adlandırılması da bundandır.
- Фортепіа́но — струнний ударно-клавішний музичний інструмент. Існує два різновиди — рояль і піаніно.
- 钢琴是源自西洋古典音樂中的一種鍵盤樂器，普遍用於獨奏、重奏、伴奏等演出，用於作曲和排練音樂十分方便。彈奏者通過按下鍵盤上的琴鍵，牽動鋼琴裏面包着絨氈的小木槌，繼而敲擊鋼絲弦發出聲音。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
