Paul (1 October 1754 – 23 March 1801) was the Emperor of Russia between 1796 and 1801.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:_1
  • 1. Paul I of Russia
dbpprop:_10
dbpprop:_11
dbpprop:_12
  • 12. John Louis II, Prince of Anhalt-Zerbst
dbpprop:_13
  • 13. Christine Eleonore von Zeutch
dbpprop:_14
dbpprop:_15
  • 15. Albertina Frederica of Baden-Durlach
dbpprop:_16
dbpprop:_17
dbpprop:_18
dbpprop:_19
dbpprop:_2
dbpprop:_20
dbpprop:_21
dbpprop:_22
dbpprop:_23
dbpprop:_24
  • 24. Johann of Anhalt-Zerbst
dbpprop:_25
  • 25. Sophie Auguste of Holstein-Gottorp
dbpprop:_28
dbpprop:_29
dbpprop:_3
dbpprop:_30
  • 30. Friedrich VII, Margrave of Baden-Durlach
dbpprop:_31
  • 31. Auguste Marie of Holstein-Gottorp
dbpprop:_4
dbpprop:_5
dbpprop:_6
dbpprop:_7
  • 7. Johanna Elisabeth of Holstein-Gottorp
dbpprop:_8
dbpprop:_9
dbpprop:abstract
  • Pau I de Rússia fou Tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins l'any 1801, any en què fou assassinat. Membre de la dinastia dels Romanov. Nascut al Palau d'Estiu de Sant Petersburg l'any 1754, sent fill del tsar Pere III de Rússia i de la tsarina Caterina II de Rússia. Malgrat tot, molt s'ha especulat sobre el vertader pare de Pere que s'atribueix a l'amant de Caterina, Sergei Saltykov. Entre d'altres motius que recolzen aquesta tesi hom hi pot trobar els rumors sobre la possible esterilitat del tsar Pere III de Rússia escampats pels partidaris de Caterina i que pretenia perjudicar els drets dinàstics de Pau a la Corona imperial russa. Durant la seva infantesa fou educat al costat de la seva tia-àvia, la tsarina Elisabet I de Rússia. Aviat donà proves de ser un vailet intel·ligent i fins i tot atractiu. Arran d'aquesta separació i els fets ocorreguts l'any 1762 la separació entre Pau i la seva pròpia mare es féu cada vegada més importants i acabà resultant insalvable. Tot i així, aquesta concepció de les relacions entre mare i fill es veuen en entredit pels comentaris expressats per lord Buckinghamshire, ambaixador anglès a la Cort de Sant Petersburg que afirmà que malgrat els comentaris Caterina posà en mans d'excel·lents tutors al seu fill, li proporcionà un magnífic casament i li permeté assistir al Consell d'Estat. Pau es casà l'any 1773 amb la princesa Guillermina de Hessen-Darmstadt, filla del landgraví de Hessen-Darmstadt i que assumí el nom de Natàlia Alexeievna. Natàlia morí escassos mesos després mentre anava de part, malgrat els esforços no s'aconseguí salvar a la criatura. L'any 1776, Pau es casà amb la princesa Sofia de Württemberg, filla del duc Frederic II Eugeni de Württemberg. Sofia era una dona molt activa i que ràpidament s'adaptà a la política i a les intrigues de la cort santpetersburguesa. La parella tingué els següents fills: SM el tsar Alexandre I de Rússia nat a Sant Petersburg el 1777 i mort el 1825 a Taganrog. Es casà amb la princesa Lluïsa de Baden. SAI el gran duc Constantí de Rússia nat a Tsàrskoie Seló el 1779 i mort el 1831 a Vitebsk de colera. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Juliana de Saxònia-Coburg-Saalfeld, i en segones núpcies amb Joana Grudna-Grudczinska, princesa Lowiczka. SAI la gran duquessa Alexandra de Rússia nada el 1783 a Sant Petersburg i morta el 1801 a Viena. Es casà amb l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, palatí d'Hongria. SAI la gran duquessa Helena de Rússia nada a Sant Petersburg el 1784 i morta el 1803 a Ludwiglust. Es casà amb el gran duc Frederic Lluís de Mecklenburg-Schwerin. SAI la gran duquessa Maria de Rússia nata a Sant Petersburg el 1786 i morta al Belvedere de Weimar el 1859 Es casà amb el gran duc Carles Frederic de Saxònia-Weimar. SAI la gran duquessa Caterina de Rússia, nada a Sant Petersburg el 1788 i morta el 1819 a Stuttgart. Es casà amb el duc Jordi d'Oldenburg i en segones núpcies amb el rei Guillem I de Württemberg SAI la gran duquessa Olga de Rússia nascuda el 1782 i morta el 1795 a Sant Petersburg. SAI la gran duquessa Anna de Rússia nada a Sant Petersburg el 1795 i mort a L'Haia el 1865. Es casà amb el rei Guillem II dels Països Baixos. SM el tsar Nicolau I de Rússia nat el 1796 a Tsàrskoie Seló i mort el 1855 a Sant Petersburg. Es casà amb la princesa Carlota de Prússia. SAI el gran duc Miquel de Rússia nat a Sant Petersburg el 1798 i mort el 1849 a Varsòvia. Es casà amb la princesa Helena de Württemberg. A partir de 1776 els temors de caure assassinat eren més importants, i la creencça que la seva mare era darrera dels intents més significativa. A mesura que creixeren aquests sospites, Caterina allunyà de la Cort al seu fill i l'expulsà del Consell d'Estat. Durant el bienni 1781 - 1782 la parella es dedicà a la representació de l'imperi rus a Europa viatjant per la majoria de les corts europees. L'any 1983, Pau rebé la propietat de Gatchina de mans de la seva mare on hi formà un esquadró de soldats que seguien el model militar prussià. Anys abans, coincidint amb el naixement del gran duc i futur tsar Alexandre I de Rússia, Pau rebé la propietat de Pavlovsk. Amb la mort de la tsarina Caterina II de Rússia el dia 5 de novembre de l'any 1796, Pau accedí al tron de Rússia amb el nom de Pau I. La primera acció que cometé Pau fou la destrucció del testament de Caterina ja que corrien rumors sobre els desitjos de la tsarina d'apartar del tron a Pau per facilitar l'accés a Alexandre, fill de Pau i nét de Caterina. Aquestes pors contribuïren en la publicació de les Lleis Paulines les quals establiren principis estrictes de primogenitura dins de la Casa Reial dels Romanov. Durant el primer any de regnat, Pau capgirà algunes polítiques portades a terme per la seva mare. Tot i que acusà de jacobí i exilià a gent pel simple fet d'anar vestits a la moda de París o llegir llibres francesos, ell permeté el retorn de l'exili siberià de Radishchev, el millor crític de la figura de Caterina. Pau exhumà les restes mortals del seu pare i les enterrà amb tota la pompa a la Catedral de Pere i Pau de Sant Petersburg, i davant dels rumors molts extesos sobre qui era el seu pare, Pau al·legà ser descendent del tsar Pere I de Rússia tant per part de pare com per part de mare, tenint, per tant, drets inal·lienables a dirigir Rússia. Les acusacions de corrupció i d'excentricitats colpejaren fort la seva imatge pública. Pau elevà a la categoria de princesa a la seva amant, Anna Lopukhina. Pau era capaç d'una gran generositat i repartí més serfs entre les seves amants durant cinc anys que la seva mare en trenta-quatre anys de regnat. La conducta independent de Pau durant el seu regnat en matèria d'afers exteriors van portar al país a participar a la Segona Coalició contra la França revolucionària l'any 1798, enviat a Suvorov a Suïssa per lluitar contra Napoleó per terra i a Ushakov al Mediterrani per ajudar a Horatio Nelson. Malgrat les victòries recollides pels exèrcit russos, Pau decidí retirar el suport als britànics i s'apartà de la Coalició. Sembla que Pau actuava per passions personals, el canvi d'opinió vers la coalició es degué al fet que el Regne Unit s'apoderà de la illa de Malta, seu tradicional dels hospitalers que es veieren obligats a refugiar-se a Roma per qui Pau sentia un especial interès. A partir d'aquest moment cresqué l'interès de Pau per assaltar amb una expedició naval conjunta amb França les illes britàniques però una nova follia del tsar, enviar una expedició de cosacs a combatre els anglesos a l'Índia l'apartà d'aquest objectiu. L'any 1801 Pau era vilment assassinat. Les seves temptatives de militaritzar la noblesa a l'estil prussià provocaren moltes sentiments en contra de l'emperador a la cort palatina. Moltes de les seves polítiques foren vistes amb preocupació per la noblesa. La conspiració de l'assassinat del tsar fou organitzada pel comte Petr Alekseevich Pahlen, Nikita Petrovich Panin i l'almirall català Josep de Ribas i Boyons. L'11 de març de l'any 1801 Pau fou assassinat a la seva habitació del Castell de Sant Michael per un grup de soldats capitanejats pel general d'origen hannoverià Bennigsen. Abans de matar-lo l'obligaren a signar la seva abdicació en favor del seu fill, el tsar Alexandre I de Rússia.
  • Pavel I. byl panovníkem Ruska v letech 1796–1801. Mezi ruskými panovníky se sotva najde osobnost, která by byla tak rozdílně hodnocena svými současníky i potomky. Pro jedny představoval ztělesněné zlo, krutého, omezeného a pomstychtivého člověka. Druzí ho naopak považovali za čestného rytíře bez bázně a hany, spravedlivého a moudrého vladaře a za člověka hluboce nešťastného, jemuž se v Evropě říkalo „ruský Hamlet“. Pravda, jak to obyčejně bývá, leží někde uprostřed.
  • Paul I. (eigentl. Pawel Petrowitsch bzw. russ. Павел Петрович); * 20. September/ 1. Oktober 1754 in Sankt Petersburg; † 12. März/ 24. März 1801 ebd. ); aus der Familie Romanow-Holstein-Gottorp stammender Zar von Russland (1796 bis 1801) sowie Herzog von Holstein-Gottorf (1762 bis 1773).
  • Paul (1 October 1754 – 23 March 1801) was the Emperor of Russia between 1796 and 1801.
  • Pablo I de Rusia nació durante el reinado de la emperatriz Isabel, en el palacio de Verano, en San Petersburgo, el 1 de octubre de 1754, siendo el único hijo de la gran duquesa Catalina, la cual da a entender en sus memorias que el padre no era su marido, el gran duque Pedro, el futuro emperador, sino su amante Sergéi Saltykov. Los partidarios de Catalina afirmaban que Pedro III era estéril, y fue incapaz de mantener relaciones sexuales hasta que se realizó una leve operación quirúrgica, y aun así él no podía engendrar un hijo. Aunque la historia fue aireada por los enemigos de Pablo, ya que ello pondría en peligro sus derechos al trono, nunca fue tomado en serio debido al reconocimiento del poder de Catalina. Además, los detractores de esta hipótesis argumentaban el parecido físico del gran duque con su padre. Durante su infancia, Pablo fue apartado del lado de su madre por la emperatriz Isabel, quien se encarga personalmente de su educación. De niño es considerado inteligente y hermoso, algo que cambiará cuando sufre un ataque de tifus en 1771, y que le afeará las facciones de por vida. Se ha dicho que su madre lo odiaba, y que pretendía envenenarlo, deteniéndose por temor a las consecuencias de un nuevo crimen en el seno de la familia imperial. Lord Buckinghamshire, embajador británico en la corte rusa, expresó esta opinión ya en 1764. Aunque otros dicen que la emperatriz lo trataba con cariño y dulzura. Fue puesto a cargo de un hombre de confianza, Nikita Ivánovich Panin, y de competentes tutores.
  • Paavali I oli Venäjän keisarikunnan keisari vuosina 1796–1801. Keisarinna Katariina II kuoli 1796 ja hänen poikansa Paavali I seurasi häntä valtaistuimella. Tietoisena siitä, että Katariina oli suunnitellut seuraajakseen hänen poikaansa, Aleksanteri Pavlovitš Romanovia, Paavali määräsi uuden kruununperimysjärjestyksen, jossa seuraajana oli aina vanhin lapsista. Hän perusti myös venäläis-amerikkalaisen kauppakomppanian 1799, joka perusti ensimmäiset tukikohdat Alaskaan turkisten pyyntiä varten. Paavalia pidettiin epävakaana ja päättämättömänä, ja hän saattoi pyörtää yllättäen vanhempia päätöksiään luoden kaaosta ja vihamiehiä. Venäjä ei välttynyt Ranskan vallankumouksen vaikutuksilta. Paavalista tuli heltymätön Ranskan vastustaja ja hän liittyi Britannian ja Itävallan kanssa sotaan Ranskaa vastaan. Vuosina 1798–1799 venäläisjoukot Aleksandr Suvorovin johdolla sotivat Italiassa ja Sveitsissä. Paavali kuitenkin muutti mielensä ja hylkäsi liittolaisensa. Tämä johti sisäpoliittisten ongelmien lisäksi kriisiin. Paavali salamurhattiin todennäköisesti poikansa Aleksanterin käskystä maaliskuussa 1801. Paavali I oli kahdesti naimisissa. Ensimmäinen puoliso Natalia Aleksejevna kuoli lapsivuoteeseen 1776. Toinen puoliso oli Maria Fjodorovna (Sophia Dorothea Augusta Luisa von Württemberg), jonka kanssa Paavali sai 10 lasta, näiden joukossa myöhemmin keisariksi nouseet Aleksanteri I ja Nikolai I.
  • Paul I de Russie, est empereur de Russie de 1796 à sa mort en 1801, duc de Holstein-Gottorp de 1762 à 1773 (Paul de Holstein-Gottorp). Il a occupé également les fonctions de Grand maître de l'ordre de Malte entre 1798 et 1801.
  • Era figlio della granduchessa e poi imperatrice Caterina (1729–1796) e dell'imperatore Pietro III (1728–1762).
  • パーヴェル1世（パーベル1世、ロシア語：Павел I；ラテン文字転写の例：Pavel 1；パーヴェル・ペトローヴィチ・ロマノフ；Павел Петрович Романов；Pavel Petrovich Romanov, 1754年10月1日 - 1801年3月23日）は、ロマノフ朝の第9代ロシア皇帝（在位：1796年 - 1801年）。父はピョートル3世、母はエカチェリーナ2世。ホルシュタイン公を兼ねていたが、1773年にデンマークに返還した。 母エカチェリーナ2世の崩御を受けてロシア皇帝に即位する。母帝との確執からエカチェリーナの政治を全否定する政治路線を採り、次第に廷臣の離反を生み、ついには1801年3月23日クーデターによって暗殺された。
  • Paul I Petrovitsj was van 1796 tot 1801 tsaar van Rusland.
  • Paul I av Russland var Tsar av Russland fra 1796 til han ble myrdet i 1801.
  • Paweł I Piotrowicz, Павел I Петрович - cesarz Rosji w latach 1796 - 1801, wielki mistrz Zakonu Maltańskiego 1799-1801, syn Katarzyny II. Uznany przez Piotra III. Jego pierwszą żoną była Wilhelmina Luiza Hessen-Darmstadt, a drugą Zofia Dorota Wirtemberska.
  • Paulo I da Rússia foi um Imperador da Rússia, filho de Catarina, a Grande. Foi um governante excêntrico, de caráter instável e autoritário. Sua condução independente dos assuntos externos da Rússia mergulhou o país primeiramente na segunda coalizão contra a França revolucionária em 1798 e, em 1801, a neutralidade armada contra a Inglaterra. Foi assassinado no seu próprio quarto do Castelo Mikhailovsky, no dia 12 de Março de 1801, por um grupo de oficiais descontentes, liderados pelo General Bennigsen. Os conspiradores levaram-no à força até uma mesa e tentaram compeli-lo a assinar a sua abdicação. Paulo ofereceu alguma resistência e um dos oficiais golpeou-o com uma espada, sendo então estrangulado e pisado até à morte. Foi sucedido pelo seu filho, o Imperador Alexandre I.
  • Па́вел I, Павел Петро́вич Романов — император Всероссийский с 6 ноября 1796, из династии Романовых, сын Петра III Фёдоровича и Екатерины II Алексеевны.
  • Paul I av Ryssland (ryska Павел I Петрович, Pavel Petrovitj), född 1 oktober 1754, död 23 mars 1801, var rysk kejsare från 1796 till sin död. Han var son till Peter III eller Sergej Saltykov och Katarina den stora. I hela sitt vuxna liv hade Paul hatat sin mor för hennes tveksamma roll i sambandet med Peter III:s död. Paul betraktade Peter som sin far. Talet om att greve Sergej Saltykov var fadern ansåg Paul som rent förtal. Som nybliven självhärskare gav Paul order om att Peter III:s kvarlevor skulle grävas upp. Peter hade fått en enkel gravplats vid Alexander Nevskij-klostret i Sankt Petersburg. Hans förmultnade kvarlevor och en bit av uniformsrocken som fanns kvar placerades i en kista, som i sin tur ställdes bredvid Katarinas. En banderoll förkunnade: "Skilda åt i livet, förenade i döden". Paul deltog först i krig mot Frankrike men ändrade sedan politik och ingick 1800 ett väpnat neutralitetsförbund med Sverige, Danmark och Preussen mot Storbritannien och inledde förhandlingar med Napoleon. Han förde en i stora stycken misslyckad utrikespolitik, som bland annat gjorde Frankrike, Storbritannien och Österrike till hans fiender. Nyckfull och misstänksam blev Paul snart en ren despot; troligen var han sinnessjuk. Snart därefter föll han dock offer för en sammansvärjning och han blev med sonen Alexanders hemliga vetskap mördad genom strypning av några officerare. Det anses vara en brittiskstödd konspiration genomförd av brittiskvänliga officerare. Paul var gift två gånger; den första hustrun, Wilhelmine av Hessen-Darmstadt (1755-1776), dog i barnsäng. Han gifte sig andra gången med Maria Feodorovna av Württemberg (1759-1828). Barn: Alexander I av Ryssland (1777-1825) Konstantin Pavlovitj (1779-1831) gift 1) Juliane av Sachsen-Coburg-Saalfeld, 2) morganatiskt grevinnan Johanna Grudzinscy - Konstantin skulle ha blivit tsar vid den äldre brodern Alexanders död, men avstod från tronföljden till förmån den yngre brodern Nikolaj. Alexandra Pavlovna (1783-1801) gift med ärkehertig Josef Anton av Österrike Helena Pavlovna (1784-1803) gift med Fredrik Ludvig av Mecklenburg-Schwerin Maria Pavlovna av Ryssland (1786-1859) gift med storhertig Karl Fredrik av Sachsen-Weimar Katarina Pavlovna av Ryssland (1788-1819) gift med 1) Georg av Oldenburg, 2) Vilhelm I av Württemberg Olga Pavlovna (1792-1795) Anna Pavlovna av Ryssland (1795-1865) gift med Vilhelm II av Nederländerna Nikolaj I av Ryssland (1796-1855) Michael Pavlovitj (1798-1849) gift med Charlotte av Württemberg
  • Павло I — російський імператор з 6(17).11.1796. Син Петра III і Катерини II. Був одружений з Гессен-Дармштадтською принцесою Вільгельміною; після її смерті - з принцесою Софією Доротеєю Вюртенберзькою (з 1776, у православ'ї - Марія Федорівна). З 1783 жив у Гатчині, де мав свій двір і невелике військо. У внутрішній політиці Павло I сприяв поширенню поміщицького землеволодіння (дворянам було роздано близько 600 тис. державних селян, з них до 150 тис. в Україні); роздавав дворянам і урядовцям землі на Півдні Україні(на 1800 - близько 8 млн. десятин); у грудні 1796 видав указ про закріпачення селян Півдня України, Дону і Приазов'я, одночасно указом про 3-х денну панщину (1796) Павло I мав намір регламентувати повинності селян. Павло I, будучи противником політичних заходів Катерини II, скасував розпочатті нею перетворення (зокрема, в 1796 ліквідував намісництва, знову запровадив поділ на губернії), частково відновив судову систему, що існувала в 1760-70-х рр. (в Україні було поновлено діяльність Генерального земського і підкоморського суду; 1796). Страх російського уряду перед впливом вільнолюбивих ідей Великої Французької революції примусив Павло I ввести сувору цензуру, закрити приватні друкарні (1797), заборонити ввіз іноземної літератури (1800). Армія була реформована за пруським зразком. Павло I продовжував традиційну для московського центру колоніальну національну політику щодо неросійських народів імперії. Українські автономістичні кола сподівалися з приходом до влади Павла І послаблення централістської політики російської адміністарції (у ній значну роль відігравали урядовці українського походження - 0. Безбородько, Д. Трощинський, В. Кочубей, брати А. та І. Гудовичі та ін. ) щодо України. Ходили навіть чутки про відновлення гетьманства на чолі з сином Павла I великим князем Костянтином і регентом А. Гудовичем. Однак, єдине, що було зроблено урядом Павла I, це поновлено підком Орський суд (1796) та фунціонування норм магдебургзького права. За Павла I Росія входила до так званої другої антифранцузької коаліції, вела воєнні дії проти республіканської Франції (Італійський та Швейцарський походи російської армії у 1799 під командуванням 0. Суворова). Загострення суперечностей між Росією та її союзниками Англією та Австрією привели до розриву з Британською імперією (1800) та зближення Павла I з Наполеоном І Бонапартом. Незадоволення внутрішньою та зовнішньою політикою Павла I широких дворянських та військових кіл, його психологічна неврівноваженість і самодурство, викликало ряд змов придворної аристократії - т. зв. "Смоленська змова" 1798 та гвардійська змова 1800-01, яка завершилась вбивством Павла I в ніч з 1.1(23) на 12(24).3.1801 у Михайлівському замку. Російський престол зайняв його син Олександр I.
  • 保罗一世·彼得罗维奇（1754年—1801年，1796年—1801年在位），是俄罗斯帝国皇帝，叶卡捷琳娜二世之子。生父的身份有历史争议。 保罗一世即位后的所作所为以全面维持专制权力为目标。他被认为有精神疾病，自认是救世主的化身，希望重新统一天主教和东正教，并为此在圣彼得堡建设了与罗马圣彼得大教堂相似的喀山大教堂。 保罗一世对法国大革命表现了极度的恐惧。1798年参加反法同盟，派遣苏沃洛夫远征瑞士和意大利。当拿破仑登台之后，又对拿破仑表示信服，企图与英国断交，遭到与英国有往来的贵族、商人的反对。1801年在圣彼得堡的工程师棱堡内被人用枕头闷死。一些历史学家认为，策划这次政变的的凶手很可能是他儿子亚历山大。 保罗一世先后娶过两位皇后。第一位是黑森-达姆施塔特公主威廉明娜·路易莎（娜塔莉·阿列克谢耶芙娜），死于难产；第二位皇后是符腾堡王国公主索非亚·多萝西娅·奥古斯塔·路易莎（玛丽亚·费奥多萝芙娜），有10个孩子，其中4个是儿子，包括后来的亚历山大一世和尼古拉一世。
dbpprop:alternativeNames
  • Petrovich, Pavel
dbpprop:birthPlace
dbpprop:border
  • 1 (xsd:integer)
dbpprop:boxstyle
  • padding-top: 0; padding-bottom: 0;
  • background-color: fcc;
  • background-color: fb9;
  • background-color: ffc;
  • background-color: bfc;
  • background-color: 9fe;
dbpprop:dateOfBirth
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:deathPlace
dbpprop:father
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:imperialHouse
dbpprop:issue
dbpprop:mother
dbpprop:name
  • Paul
  • Paul I
  • Emperor Paul I of Russia
dbpprop:oldstyledateProperty
  • 1754 (xsd:integer)
  • 1801 (xsd:integer)
  • 1 October
  • 20 September
  • 11 March
  • 23 March
dbpprop:predecessor
dbpprop:reference
dbpprop:reign
  • 6 November 1796 – 23 March 1801
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:shortDescription
  • Emperor of Russia
dbpprop:spouse
dbpprop:style
  • font-size: 90%; line-height: 110%; margin:0 auto;
dbpprop:successor
dbpprop:title
  • Emperor and Autocrat of All the Russias
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
rdf:type
rdfs:comment
  • Pau I de Rússia fou Tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins l'any 1801, any en què fou assassinat. Membre de la dinastia dels Romanov. Nascut al Palau d'Estiu de Sant Petersburg l'any 1754, sent fill del tsar Pere III de Rússia i de la tsarina Caterina II de Rússia. Malgrat tot, molt s'ha especulat sobre el vertader pare de Pere que s'atribueix a l'amant de Caterina, Sergei Saltykov.
  • Pavel I. byl panovníkem Ruska v letech 1796–1801. Mezi ruskými panovníky se sotva najde osobnost, která by byla tak rozdílně hodnocena svými současníky i potomky. Pro jedny představoval ztělesněné zlo, krutého, omezeného a pomstychtivého člověka. Druzí ho naopak považovali za čestného rytíře bez bázně a hany, spravedlivého a moudrého vladaře a za člověka hluboce nešťastného, jemuž se v Evropě říkalo „ruský Hamlet“.
  • Paul I. (eigentl. Pawel Petrowitsch bzw. russ. Павел Петрович); * 20. September/ 1. Oktober 1754 in Sankt Petersburg; † 12. März/ 24. März 1801 ebd. ); aus der Familie Romanow-Holstein-Gottorp stammender Zar von Russland (1796 bis 1801) sowie Herzog von Holstein-Gottorf (1762 bis 1773).
  • Paul (1 October 1754 – 23 March 1801) was the Emperor of Russia between 1796 and 1801.
  • Pablo I de Rusia nació durante el reinado de la emperatriz Isabel, en el palacio de Verano, en San Petersburgo, el 1 de octubre de 1754, siendo el único hijo de la gran duquesa Catalina, la cual da a entender en sus memorias que el padre no era su marido, el gran duque Pedro, el futuro emperador, sino su amante Sergéi Saltykov.
  • Paavali I oli Venäjän keisarikunnan keisari vuosina 1796–1801. Keisarinna Katariina II kuoli 1796 ja hänen poikansa Paavali I seurasi häntä valtaistuimella. Tietoisena siitä, että Katariina oli suunnitellut seuraajakseen hänen poikaansa, Aleksanteri Pavlovitš Romanovia, Paavali määräsi uuden kruununperimysjärjestyksen, jossa seuraajana oli aina vanhin lapsista.
  • Paul I de Russie, est empereur de Russie de 1796 à sa mort en 1801, duc de Holstein-Gottorp de 1762 à 1773 (Paul de Holstein-Gottorp). Il a occupé également les fonctions de Grand maître de l'ordre de Malte entre 1798 et 1801.
  • Era figlio della granduchessa e poi imperatrice Caterina (1729–1796) e dell'imperatore Pietro III (1728–1762).
  • Paul I Petrovitsj was van 1796 tot 1801 tsaar van Rusland.
  • Paul I av Russland var Tsar av Russland fra 1796 til han ble myrdet i 1801.
  • Paweł I Piotrowicz, Павел I Петрович - cesarz Rosji w latach 1796 - 1801, wielki mistrz Zakonu Maltańskiego 1799-1801, syn Katarzyny II. Uznany przez Piotra III. Jego pierwszą żoną była Wilhelmina Luiza Hessen-Darmstadt, a drugą Zofia Dorota Wirtemberska.
  • Paulo I da Rússia foi um Imperador da Rússia, filho de Catarina, a Grande. Foi um governante excêntrico, de caráter instável e autoritário. Sua condução independente dos assuntos externos da Rússia mergulhou o país primeiramente na segunda coalizão contra a França revolucionária em 1798 e, em 1801, a neutralidade armada contra a Inglaterra.
  • Па́вел I, Павел Петро́вич Романов — император Всероссийский с 6 ноября 1796, из династии Романовых, сын Петра III Фёдоровича и Екатерины II Алексеевны.
  • Paul I av Ryssland (ryska Павел I Петрович, Pavel Petrovitj), född 1 oktober 1754, död 23 mars 1801, var rysk kejsare från 1796 till sin död. Han var son till Peter III eller Sergej Saltykov och Katarina den stora. I hela sitt vuxna liv hade Paul hatat sin mor för hennes tveksamma roll i sambandet med Peter III:s död. Paul betraktade Peter som sin far. Talet om att greve Sergej Saltykov var fadern ansåg Paul som rent förtal.
  • Павло I — російський імператор з 6(17).11.1796. Син Петра III і Катерини II. Був одружений з Гессен-Дармштадтською принцесою Вільгельміною; після її смерті - з принцесою Софією Доротеєю Вюртенберзькою (з 1776, у православ'ї - Марія Федорівна).
rdfs:label
  • Pau I de Rússia
  • Pavel I. (car)
  • Paul I. (Russland)
  • Paul I of Russia
  • Pablo I de Rusia
  • Paavali I
  • Paul Ier de Russie
  • Paolo I di Russia
  • パーヴェル1世
  • Paul I van Rusland
  • Paul I av Russland
  • Paweł I Romanow
  • Paulo I da Rússia
  • Павел I
  • Paul I av Ryssland
  • Павло I (російський імператор)
  • 保罗一世 (俄国)
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:Organisation/foundationPerson of
is dbpedia-owl:foundationPerson of
is dbpprop:_10 of
is dbpprop:_14 of
is dbpprop:_16 of
is dbpprop:_18 of
is dbpprop:_2 of
is dbpprop:_20 of
is dbpprop:_22 of
is dbpprop:_24 of
is dbpprop:_26 of
is dbpprop:_30 of
is dbpprop:_4 of
is dbpprop:_6 of
is dbpprop:_8 of
is dbpprop:after of
is dbpprop:before of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:father of
is dbpprop:issue of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:spouse of
is dbpprop:successor of
is owl:sameAs of