| dbpprop:abstract
|
- La independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès. La independència és l'auto-govern d'una nació, país, estat o dels seus residents i la població, o alguna part de la mateixa que, en general, fan l'exercici de la sobirania. Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència de cap mena de ningú. Políticament, es veu la independència d'una regió com la situació en què aquesta regió es governa a ella mateixa sense haver d'estar subordinat a cap altra regió. Seria els cas dels estats. Els moviments independentistes són els que propugnen la independència d'un territori de l'estat del que forma part. El terme independència s'utilitza en contrast a una subjugació, que es refereix a una regió com un "territori" amb subjecció a la política i el control militar d'un govern extern. La paraula és de vegades utilitzat en un sentit més ample com a contrast amb l'hegemonia, el control indirecte d'una nació per una altra de més poderosa nació. La independència pot ser l'estatus inicial d'una nació emergent (sovint omplint un buit polític), però sovint és una emancipació d'alguns que dominen el poder. Es pot argumentar que la independència és una definició negativa: l'estat de no ser controlats per un altre poder a través de colonialisme, imperialisme o expansionisme. La independència pot ser obtinguda per la descolonització, o per la separació o dissolució. Encara que els tres darrers sovint poden coincidir amb la mateixa situació, no s'ha de confondre amb la revolució, que normalment es fa a través d'un derrocament violent d'una autoritat governant. Això a vegades només té per objecte distribuir el poder amb o sense un element d'emancipació, com en la democratització dins d'un estat, que com a tals poden romandre inalterats. La Revolució d'Octubre russa, per exemple, no era la intenció de cercar la independència nacional; no obstant els Estats Units, en la Guerra Revolucionària, van emoancipar-se. Autonomia, és un lleuger matís, i es refereix a un tipus d'independència que ha estat concedida per una autoritat que supervisa i encara conserva en última instància l'autoritat sobre aquest territori. Un protectorat es refereix a una regió autònoma que depèn d'un govern més ampli per a la seva protecció com a regió autònoma. Les dates en què un col3lectiu, tan social com nacional assoleix la independència (o, en menor grau, el començament d'una revolució), solen ser celebrat com una festa reconeguda com a dia de la independència. De vegades, un estat que vol aconseguir la independència d'un poder dominant emet una declaració d'independència, els primers precedents els trobem a Escòcia, en la Declaració d'Arbroath, i l'exemple més recent és la declaració de Kosovo d'independència. Un altre exemple és la Declaració Americana d'Independència publicada el 1776. Existeixen moltes causes per les quals un país o província desitgi sol·licitar la independència. La desil·lusió creixent pot ser un detonant important pels moviments separatistes, però en general, les les conceqüències sorgeixen per greus dificultats econòmiques que provoquen aquesta resposta. Els mitjans per assolir la independència poden ser tan les manifestacions pacífiques, com en el cas de l'Índia, com derivar en una violenta guerra civil.
- Nezávislost je všeobecný politický pojem, který značí, že nějaký stát, část obyvatelstva nebo organizace vládne sama sobě a má nad sebou svrchovanou suverenitu. Obdržení takové nezávislosti často následuje po násilných událostech nebo odtržení. Méně často je produktem vyjednávání. V národních dějinách hraje moment (den) získání nezávislosti často velmi významnou úlohu, bývá obvykle slaven a připomínán různými svátky a kulturními událostmi. Seznam států světa podle data vzniku
- Independence is the self-government of a nation, country, or state by its residents and population, or some portion thereof, generally exercising sovereignty. The term independence is used in contrast to subjugation, which refers to a region as a "territory" —subject to the political and military control of an external government. The word is sometimes used in a weaker sense to contrast with hegemony, the indirect control of one nation by another, more powerful nation. Independence can be the initial status of an emerging nation (often filling a political void), but is often an emancipation from some dominating power. It can be argued that independence is a negative definition: the state of not being controlled by another power through colonialism, expansionism or imperialism. Independence may be obtained by decolonization, or by separation or dissolution. Although the last three can often coincide with it, they are not to be confused with revolution, which typically refers to the violent overthrow of a ruling authority. This sometimes only aims to redistribute power—with or without an element of emancipation, such as in democratization—within a state, which as such may remain unaltered. The Russian October Revolution, for example, was not intended to seek national independence; the United States Revolutionary War, however, was. Autonomy (in slight contrast) refers to a kind of independence which has been granted by an overseeing authority that itself still retains ultimate authority over that territory. A protectorate refers to an autonomous region that depends upon a larger government for its protection as an autonomous region. The dates of established independence (or, to a lesser degree, the commencement of revolution), are typically celebrated as a national holiday known as an independence day. Sometimes, a state wishing to achieve independence from a dominating power will issue a declaration of independence, the earliest surviving example being Scotland's Declaration of Arbroath, and the most recent example being Abkhazia's Act of State Independence. Another example is the U.S. Declaration of Independence issued in 1776. Causes for a country or province wishing to seek independence are many. Disillusionment rising from the establishment is a cause widely used in separatist movements, but it is usually severe economic difficulties that trigger these groups into action. The means can extend from peaceful demonstrations, like in the case of the Indian independence movement, to a violent civil war.
- La independencia es la situación de un país o nación que no está sometido a la autoridad de otro. Como concepto político apareció con la Declaración de Independencia de los Estados Unidos en 1776 como respuesta al colonialismo europeo y se extendió con las declaraciones de independencia de los países latinoamericanos dependientes del Imperio español en la Guerra de Independencia Hispanoamericana (1809-1824). Más adelante el concepto se relacionó estrechamente con el principio de no intervención y el derecho de autodeterminación de los pueblos. La independencia se distingue de la autonomía. La autonomía es un régimen de descentralización del poder, en el cual ciertos territorios o comunidades integrantes de un país, gozan de algunas facultades ejecutivas, legislativas y judiciales, en ciertas materias, o competencias, que quedan así fuera del alcance del gobierno central. El concepto político de independencia se opone al de dependencia.
- Itsenäisyys tai suvereniteetti tarkoittaa valtiolle, organisaatiolle tai hallitukselle samaa kuin itsemääräämisoikeus, kun toinen vaihtoehto on olla jonkin muun hallittavana. Itsenäisyyden saaminen edellyttää joskus väkivaltaista irrottautumista ja tämän takia itsenäisyyttä juhlistetaan. Itsenäisyydellä voi olla eri asteita, jolloin osa asioista on omassa päätäntävallassa, kun taas joissakin asioissa joudutaan noudattamaan jonkun muun sanelemia tai yhdessä laadittuja ehtoja.
- L'indépendance, pour un pays, une organisation politique ou une branche du gouvernement, est l’acquisition de sa totale souveraineté politique, par opposition au fait d'être régenté par une autorité suzeraine ou coloniale. Cette souveraineté est essentiellement politique. Elle se décline aussi sous différentes formes : Indépendance énergétique : sécurité des approvisionnements en énergie; Indépendance monétaire; Indépendance économique;
- Függetlenség vagy szuverenitás, mint politikai gyűjtőfogalom egy nemzet vagy ország vagy szervezet saját kormányzását jelöli. A „függetlenség” szót rendszerint a „hódoltság” ellentéteként használják, amely arra vonatkozik, hogy egy régiót külső hatalom tart politikai és katonai ellenőrzés alatt. A függetlenség lehet egy kialakuló nemzet kezdeti állapota, de gyakran a valamilyen elnyomás alóli szabadulást jelöli. Szoktak azzal érvelni, hogy a függetlenség negatív definíció: a külső hatalom általi nem-ellenőrzést jeleni, a gyarmatosítás hiányát. Autonóm terület (ezzel enyhe ellentétben) a függetlenségnek az a fajtája, amelyet egy külső tekintély garantál, ugyanakkor ez a külső tekintély fenntartja magának a legfőbb hatalmat a tartomány felett. A protektorátus olyan autonóm terület, amely egy nagyobb kormányzattól függ, amely megvédi. A függetlenség elnyerésének a napja (vagy a függetlenség kivívásához vezető forradalom kezdete) rendszerint nemzeti ünnep. Több példa is van arra, hogy a függetlenségre törekvő állam függetlenségi nyilatkozatot bocsát ki. A legkorábbi ilyen nyilatkozat a Skócia függetlenségét kimondó Arbroath-i nyilatkozat; a leghíresebb pedig az Amerikai Egyesült Államok Függetlenségi Nyilatkozata 1776-ból.
- L'indipendenza è la situazione in cui un Paese non è sottomesso all'autorità di un altro. Si distingue dall'autonomia, nella quale continuano a esistere dei vincoli istituzionali tra i due territori, tramite i quali uno può avere potere decisionale su determinate materie (competenza) e il centralismo, in cui il potere centrale possiede tutte le competenze. L'indipendenza può essere lo status iniziale di una nazione emergente (spesso riempiendo un vuoto politico), ma è spesso un'emancipazione da un potere come ad esempio il colonialismo o l'imperialismo. L'indipendenza può essere ottenuta per decolonizzazione, o per separazione o smembramento.
- 独立（どくりつ）とは、他者･他国家などによって支配され、従属的立場にあったものがその支配から離れ、1つの主体として成立することである。とりわけ従属的立場にあった民族が別個の国家を樹立する際に用いられる。
- Met onafhankelijk wordt bedoeld, dat een land of staat niet (meer) bestuurd wordt door een ander land en volledig kan beslissen over zijn of haar binnenlandse en buitenlandse politieke beleid. De status van onafhankelijkheid wordt internationaal bepaald door erkenning door andere staten. Alleen onafhankelijke landen kunnen volledig lid worden van de Verenigde Naties, maar dat zijn zij niet verplicht. Er zijn enkele landen waarvan de onafhankelijkheid internationaal niet of amper wordt erkend. Een voorbeeld is de Turkse Republiek van Noord-Cyprus, dat alleen door Turkije wordt erkend. Staten die door geen enkele andere staat erkend worden, zijn bijvoorbeeld Somaliland. Ruimer gezien kan het concept onafhankelijkheid ook toegepast worden op individuen en verenigingen. Wanneer er ten aanzien van een geschil een oplossing gevonden moet worden, is het van belang dat de arbiter, bijvoorbeeld een mediator, notaris of rechter onafhankelijk is. Hij mag niet aan een van de partijen gebonden zijn, zodat zijn oordeel daardoor niet beïnvloed kan worden. Tegenwoordig kent men in Nederland ook het fenomeen van de niet-onafhankelijke partijnotaris.
- Uavhengighet betyr selvstendighet; selververving, og kan benyttes om fysiske og juridiske personer. Det er også forskjellige grader av uavhengighet. Norge betrakter på mange måter sin parlamentariske uavhengighet fra Sverige ved grunnlovsvedtaket i 1814, mens uavhengighetserklæringen i 1905 knapt feires. Mindre land som Monaco, Andorra og San Marino er formelt sett uavhengige, men reelt sett er Monaco på mange måter en del av Frankrike; på samme måte som Andorra; mens San Marino er en integrert del av Italia. Landene i den europeiske union betraktes som uavhengige, selv om de reelt sett har overgitt en stor del av sin selvstendighet til myndighetene i Brussel. Norge betraktes å være uavhengig av EU, men er reellt sett er også underlagt mange av de lover og regler som gjelder i EU, selv om Norge ikke er medlem av unionen. Årsaken er at Norge er tilsluttet EØS-avtalen. Det finnes også eksempler på at områder som formelt sett er biland i realiteten er å betrakte som uavhengige land, f. eks. Hong Kong, Macao og Bermuda. En fysisk person kan være uavhengig f. eks. sine foreldre eller ektefelle, hvis han eller hun selv kan greie seg økonomisk på egenhånd. Dette forutsetter at han har egen inntekt, husvære og på annen måte greier seg på egenhånd. Politisk sett kan en representant være uavhengig av partiene, dvs. stemme ut fra egen overbevisning. Dette skjer oftest i kommunepolitikken, men kan også oppstå i Stortinget ved utmeldelse eller frastøting fra politiske partier.
- Niepodległość – niezależność państwa od formalnego wpływu innych jednostek politycznych. Niepodległość można również określić jako suwerenność potencjalną. Wybrane akty odzyskania niepodległości upamiętniane są jako święta narodowe, np. : 11 listopada – rocznica odzyskania przez Polskę niepodległości w 1918 roku 4 lipca – rocznica uchwalenia Deklaracji niepodległości Stanów Zjednoczonych w 1776 roku
- Independência é a desassociação de um ser em relação a outro, do qual dependia ou era por ele dominado; É o estado de quem ou do que tem liberdade ou autonomia. Antónimo de dependência (neste verbete, ver a Teoria da Dependência). Em Política, o conceito de independência de um país ou território é a conquista e manutenção da sua soberania política e econômica, que pode ser absoluta ou relativa. A independência absoluta diz respeito aos estados que possuem integral governo de seus atos, no plano interno, regido ou não pelo Estado de Direito. Diz-se relativa a Independência quando o ente goza de determinadas competências que lhe são exclusivas, e que devem ser respeitadas pelo ente hierarquicamente superior, ou em casos excepcionais, os Estados sob intervenção internacional . Interdependência - Também há de se falar, na acepção política, da "independência" dos Três Poderes. Como neste caso a autonomia administrativa dos entes importa num relacionamento institucional harmônico, fala-se em "Interdependência".
- Незави́симость — самостоятельность, отсутствие подчинённости, суверенитет. С политической точки зрения, независимость характеризует различные принципы и институты конституционного права: суверенитет, разделение властей, правовой статус личности, статус судей. В истории известны случаи борьбы зарождающихся наций за свою независимость, например, Война за независимость США (1775—1783), вместе с тем известны и случаи постепенного обретения независимости, как в случае независимости Канады от Великобритании. Объявление независимости может сопровождаться принятием декларации о независимости.
- Självständighet, substantiv av självständig, oavhängighet. Självständighet innebär att en stat är fullständigt oberoende gentemot andra och räknas som ett eget subjekt med handlingsförmåga i det internationella samfundet. Reglerna kring självständighet regleras i folkrätten. Självständighet behöver inte betyda att landet tidigare var en del av ett annat land. Det kan likaväl ha varit obebott land som ingen har haft anspråk på. Det kan också ha varit ett protektorat (en stat under stort indirekt inflytande från skyddsmakten). Kolonier som frigjorde sig bildade stater genom frigörandet. En självständighetsförklaring görs när ett land utropar sig självständigt. Man skiljer på deklarerad och erkänd självständighet. Deklarationen görs av det enskilda landet och erkännandet får man av andra självständiga stater. I vår tid uttalas erkännanden ibland även av organisationer som EU eller FN, fast då handlar det egentligen om att det är de enskilda medlemsländerna i de organisationerna som erkänner den nya staten. I vissa fall blir inte ett land självständigt genom en självständighetsförklaring, utan genom att det skapas av ett eller flera länder som redan är självständiga. Det blir då i stället självständigt genom statsrättslig succession, det "ärver" så att säga statusen av självständighet från tidigare länder. Exempel på detta är när England och Skottland 1707 gick samman i unionen Förenade kungariket Storbritannien eller när Sovjetunionen skapades genom att Ryssland 1922 delades upp på ett antal delstater i en union (varav Ryssland blev en delstat i den unionen).
- Bağımsızlık, bir milletin veya bir devletin, kendi vatandaşları veya nüfusu tarafından özgürce yönetilebilmesidir. Yani egemenlik haklarının başkasının elinde olmamasıdır.
- Незале́жність — можливість приймати самостійні рішення, які спонукають власним бажаннями та інтересам і не потребують зовнішніх вказівок та наказів.
|
| rdfs:comment
|
- La independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès. La independència és l'auto-govern d'una nació, país, estat o dels seus residents i la població, o alguna part de la mateixa que, en general, fan l'exercici de la sobirania. Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència de cap mena de ningú.
- Nezávislost je všeobecný politický pojem, který značí, že nějaký stát, část obyvatelstva nebo organizace vládne sama sobě a má nad sebou svrchovanou suverenitu. Obdržení takové nezávislosti často následuje po násilných událostech nebo odtržení. Méně často je produktem vyjednávání. V národních dějinách hraje moment (den) získání nezávislosti často velmi významnou úlohu, bývá obvykle slaven a připomínán různými svátky a kulturními událostmi.
- Independence is the self-government of a nation, country, or state by its residents and population, or some portion thereof, generally exercising sovereignty. The term independence is used in contrast to subjugation, which refers to a region as a "territory" —subject to the political and military control of an external government. The word is sometimes used in a weaker sense to contrast with hegemony, the indirect control of one nation by another, more powerful nation.
- La independencia es la situación de un país o nación que no está sometido a la autoridad de otro. Como concepto político apareció con la Declaración de Independencia de los Estados Unidos en 1776 como respuesta al colonialismo europeo y se extendió con las declaraciones de independencia de los países latinoamericanos dependientes del Imperio español en la Guerra de Independencia Hispanoamericana (1809-1824).
- Itsenäisyys tai suvereniteetti tarkoittaa valtiolle, organisaatiolle tai hallitukselle samaa kuin itsemääräämisoikeus, kun toinen vaihtoehto on olla jonkin muun hallittavana. Itsenäisyyden saaminen edellyttää joskus väkivaltaista irrottautumista ja tämän takia itsenäisyyttä juhlistetaan. Itsenäisyydellä voi olla eri asteita, jolloin osa asioista on omassa päätäntävallassa, kun taas joissakin asioissa joudutaan noudattamaan jonkun muun sanelemia tai yhdessä laadittuja ehtoja.
- L'indépendance, pour un pays, une organisation politique ou une branche du gouvernement, est l’acquisition de sa totale souveraineté politique, par opposition au fait d'être régenté par une autorité suzeraine ou coloniale. Cette souveraineté est essentiellement politique. Elle se décline aussi sous différentes formes : Indépendance énergétique : sécurité des approvisionnements en énergie; Indépendance monétaire; Indépendance économique;
- Függetlenség vagy szuverenitás, mint politikai gyűjtőfogalom egy nemzet vagy ország vagy szervezet saját kormányzását jelöli. A „függetlenség” szót rendszerint a „hódoltság” ellentéteként használják, amely arra vonatkozik, hogy egy régiót külső hatalom tart politikai és katonai ellenőrzés alatt. A függetlenség lehet egy kialakuló nemzet kezdeti állapota, de gyakran a valamilyen elnyomás alóli szabadulást jelöli.
- L'indipendenza è la situazione in cui un Paese non è sottomesso all'autorità di un altro. Si distingue dall'autonomia, nella quale continuano a esistere dei vincoli istituzionali tra i due territori, tramite i quali uno può avere potere decisionale su determinate materie (competenza) e il centralismo, in cui il potere centrale possiede tutte le competenze.
- 独立（どくりつ）とは、他者･他国家などによって支配され、従属的立場にあったものがその支配から離れ、1つの主体として成立することである。とりわけ従属的立場にあった民族が別個の国家を樹立する際に用いられる。
- Met onafhankelijk wordt bedoeld, dat een land of staat niet (meer) bestuurd wordt door een ander land en volledig kan beslissen over zijn of haar binnenlandse en buitenlandse politieke beleid. De status van onafhankelijkheid wordt internationaal bepaald door erkenning door andere staten. Alleen onafhankelijke landen kunnen volledig lid worden van de Verenigde Naties, maar dat zijn zij niet verplicht. Er zijn enkele landen waarvan de onafhankelijkheid internationaal niet of amper wordt erkend.
- Uavhengighet betyr selvstendighet; selververving, og kan benyttes om fysiske og juridiske personer. Det er også forskjellige grader av uavhengighet. Norge betrakter på mange måter sin parlamentariske uavhengighet fra Sverige ved grunnlovsvedtaket i 1814, mens uavhengighetserklæringen i 1905 knapt feires.
- Niepodległość – niezależność państwa od formalnego wpływu innych jednostek politycznych. Niepodległość można również określić jako suwerenność potencjalną. Wybrane akty odzyskania niepodległości upamiętniane są jako święta narodowe, np. : 11 listopada – rocznica odzyskania przez Polskę niepodległości w 1918 roku 4 lipca – rocznica uchwalenia Deklaracji niepodległości Stanów Zjednoczonych w 1776 roku
- Independência é a desassociação de um ser em relação a outro, do qual dependia ou era por ele dominado; É o estado de quem ou do que tem liberdade ou autonomia. Antónimo de dependência (neste verbete, ver a Teoria da Dependência). Em Política, o conceito de independência de um país ou território é a conquista e manutenção da sua soberania política e econômica, que pode ser absoluta ou relativa.
- Незави́симость — самостоятельность, отсутствие подчинённости, суверенитет. С политической точки зрения, независимость характеризует различные принципы и институты конституционного права: суверенитет, разделение властей, правовой статус личности, статус судей.
- Bağımsızlık, bir milletin veya bir devletin, kendi vatandaşları veya nüfusu tarafından özgürce yönetilebilmesidir. Yani egemenlik haklarının başkasının elinde olmamasıdır.
- Självständighet, substantiv av självständig, oavhängighet. Självständighet innebär att en stat är fullständigt oberoende gentemot andra och räknas som ett eget subjekt med handlingsförmåga i det internationella samfundet. Reglerna kring självständighet regleras i folkrätten. Självständighet behöver inte betyda att landet tidigare var en del av ett annat land. Det kan likaväl ha varit obebott land som ingen har haft anspråk på.
- Незале́жність — можливість приймати самостійні рішення, які спонукають власним бажаннями та інтересам і не потребують зовнішніх вказівок та наказів.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
