| dbpprop:abstract
|
- Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel, reina del Regne Unit. Duquessa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa es maridà en el si de la casa reial britànica. Nascuda a Brunsvic, capital del ducat de Brunsvic-Wolfenbüttel, el dia 17 de maig de l'any 1768, essent filla del duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Augusta del Regne Unit. La princesa era néta per via paterna del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Felipa Carlota de Prússia i per via materna del príncep Frederic del Regne Unit, príncep de Gal·les, i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. El dia 8 d'abril de l'any 1795 contragué matrimoni al Palau de Saint James amb el llavors príncep de Gal·les i després rei Jordi IV del Regne Unit. Jordi era l'hereu al tron britànic i fill primogènit del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingué una única filla: SAR la princesa Carlota del Regne Unit nascuda a Londres el 1796 i morta el 1817 a Claremont House. Es casà amb el príncep Leopold de Saxònia-Coburg Gotha que posteriorment esdevindria el primer rei de Bèlgica. El matrimoni ràpidament es deteriorà, la visió que el príncep de Gal·les tenia de la seva muller era tot menys favorable, la titllava de poc atractiva i de ser una persona amb una gran manca d'higiene personal. El príncep també manifestà en nombroses ocasions que la seva esposa no era verge quan arribà per casar-se. Abans del matrimoni amb la princesa Carolina, el príncep de Gal·les s'havia casat en secret amb Maria Fitzgerald però el matrimoni, que incomplia la Royal Marriage Act de 1772, havia estat declarat invàlid pel monarca. La duquessa Carolina també detestava el seu marit, a part de trobar-lo extremadament desagraït físciament, la princesa de Gal·les manifestà en la correspondència que envià als seus familiars alemanya que durant el seu matrimoni, més de 25 anys, la parella només havia mantingut relacions sexuals en tres ocasions, dues vegades a la nit de noces i una l'endemà de la nit de noces. La parella principesca no amagà en cap moment el seu distanciament, i a ulls de l'opinió pública la parella sempre visqué separada iniciant diverses aventures amoroses les dues parts. La duquessa Carolina prengué com amants l'almirall Sir Sideney Smith i el polític George Canning. Aviat l'escàndol es féu palès i després d'una investigació ordenada pel seu espòs, Carolina hagué d'abandonar el país rumb a Europa, deixant al seu pas grans deutes i una llarga llista d'amants el més conegut dels quals fou l'italià Bartomeu Pergani. L'accés al tron del seu espòs obligà a Carolina ha tornar a Anglaterra l'any 1820. Ara bé, el rei inicià la tramitació de la Llei de Dolors i Penes per tal d'iniciar el procediment de divorci i d'evitar que Carolina ostentés el títol de reina. La llei no acabà la seca tramitació com a conseqüència de la mort de la reina l'any 1821 però si que s'arribà a prohibir l'entrada de la sobirana a l'Abadia de Westminster per ser coronada i s'iniciaren important campanyes de difamació en contra de la seva persona des de cercles pròxims al rei. La mateixa nit de la coronació mostrà importants símptomes de debilitament, vomitant i amb un pols dèbil. Dues setmanes després, el dia 7 d'agost de 1821 moria a Brandenburg House, a Londres, als cinquanta-tres anys d'edat. Carolina fou enterrada a Brunsvic tal i com era la seva voluntat. La causa exacta de la mort de la sobirana mai s'ha pogut comprobar a causa de la petició de la reina de què no se li fés cap autòpsia un cop morta. Durant els últims dies de la seva vida fou custodiada per Esteve Lushington i Lord Liverpool afèrrims defensors del Rei. La documentació referent a la seva malaltia fou eliminada pocs dies després de la seva mort.
- Caroline Amalie Elisabeth von Braunschweig-Wolfenbüttel war durch Heirat Königin von Großbritannien, Irland und Hannover.
- Caroline of Brunswick-Wolfenbüttel (Caroline Amelia Elizabeth; later Queen Caroline; 17 May 1768 – 7 August 1821) was the wife of George IV of the United Kingdom from 1795, and his queen consort from 29 January 1820 until her death.
- Carolina de Brünswick-Wolfenbüttel nació en Brünswick, Alemania, el 17 de mayo de 1768, siendo la tercera de los 7 hijos del duque Carlos II Guillermo de Brünswick-Wolfenbüttel, y de Augusta de Hannover, hermana del rey Jorge III del Reino Unido. Se casó con su primo, el príncipe de Gales -futuro rey Jorge IV del Reino Unido- en el palacio de St. James, el 8 de abril de 1795. El príncipe, al conocerla, le pareció nada atractiva y sucia; además, sospechaba que ella no era virgen al momento de su matrimonio. Por su parte, Carolina también lo encontró a él poco atractivo, y en la correspondencia del príncipe se revela que sólo tuvieron 3 contactos íntimos durante su vida en común. La única hija legítima de Jorge, Carlota Augusta, nació de uno de esos contactos, el 7 de enero de 1796. El príncipe y la princesa de Gales nunca vuelven a vivir juntos después del nacimiento de su hija, y sus apariciones públicas las hicieron desde entonces por separado. Se evita entonces que Carolina tenga participación alguna en la vida cotidiana de su hija, y eventualmente es desterrada -en 1799- a una residencia privada en Blackheath, conocida como "La Pagoda", en donde ella alegó haber tenido relaciones adúlteras con el político Jorge Canning y el almirante Sir Sidney Smith. Después de una investigación de su vida privada ordenada por su marido, Carolina abandona el país rumbo a Europa, dejando a su paso por el continente grandes deudas y varios amantes, siendo el más notorio de ellos el italiano Bartolomeo Pergami. Durante aquella época, la única hija de Jorge y Carolina, Carlota, casada con el príncipe Leopoldo de Sajonia-Coburgo-Saalfeld, muere al dar a luz a su único hijo, un niño nacido muerto. La ascensión de su esposo al trono del Reino Unido en 1820 hizo que Carolina volviera a Inglaterra, iniciándose entonces los procedimientos legales para el divorcio. La Ley de Dolores y Penas fue introducida entonces en el Parlamento con el propósito de despojar a Carolina de su título de reina y disolver su matrimonio con el rey. La Ley no llegó a ser aprobada; sin embargo, Carolina permaneció en el exilio y le fue negada la entrada a la abadía de Westminster para ser coronada junto a su marido. Pese a los esfuerzos del rey por desprestigiarla, Carolina conservaba una gran popularidad entre las masas. Aquella misma noche de la coronación, Carolina cayo enferma, vomitando y con el pulso débil. Falleció 2 semanas más tarde, el 7 de agosto de 1821, en Brandeburg House, en Hammersmith, Londres, a los 53 años de edad. La causa exacta de su muerte nunca no se ha podido comprobar, a causa de la misma Carolina; sabiendo que estaba muriéndose, había pedido que no se le realizara una autopsia. Incluso durante sus últimos momentos, ella era aseguró estar siendo custodiada por un hombre llamado Esteban Lushington, que entregaba sus reportes de la salud de Carolina al leal partidario del rey, Lord Liverpool. Exactamente el porqué de esta vigilancia de su lecho de muerte es aún de un total misterio, y la documentación correspondiente a su deceso fue tachada en uno de los extremos. Aunque ella era legalmente reina del Reino Unido, fue sepultada -a petición suya- en su natal Brünswick.
- Caroline de Brunswick, née le 17 mai 1768 à Brunswick et décédée le 7 août 1821, est la fille de Charles-Guillaume, duc de Brunswick-Wolfenbüttel (1735-1806) et d'Augusta de Hanovre (1737-1806). En 1795, elle épouse son cousin Georges-Frédéric Auguste de Hanovre, alors prince de Galles (depuis roi sous le nom de George IV). Elle est l'arrière petite-fille de George II par sa mère. Elle eut de cette union, l'année suivante, la princesse Charlotte Augusta de Galles. Peu après la célébration du mariage, les deux époux se séparèrent d'un commun accord. La conduite anti-conformiste de Caroline après cette séparation donna lieu à de graves soupçons et par suite à des débats scandaleux. Pour pouvoir rompre son mariage, ne craignant pas de la déshonorer ni de jeter l'opprobre sur la maison Royale de Grande-Bretagne et de Hanovre, par deux fois Georges IV osa la traîner devant le tribunal pour lui intenter une accusation publique d'adultère; et lorsqu'il fut monté sur le trône, 1820, il ne permit point qu'elle partageât son titre ni qu'elle assistât au couronnement qui eut lieu l'année suivante. Elle mourut peu après ce dernier affront. Sa fille unique l'avait précédée dans la tombe n'ayant jamais renié ni sa mère, ni la tendresse que celle-ci lui avait toujours manifestée...
- Carolina Amalia era figlia di Carlo Guglielmo Ferdinando di Braunschweig (italianizzato in Brunswick), feldmaresciallo prussiano e di Augusta Carlotta di Hannover. Era sorella del Duca di Brunswick, capo del corpo prussiano che vinse Napoleone nella battaglia di Waterloo, egli però morì in combattimento pochi giorni prima. Sposò nel 1795 di Giorgio Augusto Federico, principe del Galles, futuro re Giorgio IV del Regno Unito, a cui diede una figlia: Carlotta. Da lui si separò nel 1796: il matrimonio si rivelò subito infelice, soprattutto a causa della relazione che il principe intratteneva ormai da anni con la borghese cattolica Mary Fitzherbert che, a detta di alcuni, avrebbe addirittura sposato il 15 dicembre 1785, durante una cerimonia segreta. Venne esclusa dalla corte dopo che il marito divenne reggente nel 1811 e andò a vivere all'estero. A partire dal 1814, deterioratisi di molto i rapporti col marito, Carolina, ormai quarantaseienne, si imbarcò per un lungo viaggio che l'avrebbe portata in tutta Europa, suscitando continue voci sulla sua condotta particolarmente eccentrica, e su presunte relazioni intrattenute con uomini diversi, tra i quali l' aitante italiano Bartolomeo Pergami; ciò condusse il Parlamento inglese ad occuparsi della situazione e, nel 1819, iniziarono le lunghe ed estenuanti trattative per il divorzio, che pure non pervennero a conclusione. Acquisì Villa d'Este di Cernobbio (sei chilometri a nord di Como, sul lago) con contratto stipulato il 17 luglio 1815: la principessa vi fu rappresentata da Alessandro Volta. Alla morte del suocero Giorgio III, il 29 gennaio 1820, Carolina divenne dunque regina d'Inghilterra: Giorgio IV, pur di impedire a Carolina di essere incoronata, rimandò la cerimonia dell' incoronazione a tempo indeterminato, per permettere che venisse intentato un processo contro la moglie al fine di privarla di titoli e prerogative e annullare il matrimonio. Rientrata a Londra nonostante la forte ostilità da parte degli ambienti politici e aristocratici, il 19 luglio 1821 le fu impedito l'accesso all'abbazia di Westminster per la cerimonia dell'incoronazione; si ritirò dunque a Brandenburg House, dove morì, improvvisamente, il 7 agosto. Dopo le esequie, la salma venne trasportata a Brunswick, dove giace ancora oggi nella cripta della cattedrale.
- ファイル:QueenCaroline1820. jpg キャロライン王妃(1820年) キャロライン・オブ・ブランズウィック（Caroline Amelia Elizabeth of Brunswick-Wolfenbüttel, 1768年5月17日 - 1821年8月7日）はイギリス国王ジョージ4世の王妃。父はハノーヴァー家とは同族のブラウンシュヴァイク＝ヴォルフェンビュッテル公カール・ヴィルヘルム（カール1世の子）、母はジョージ3世の姉オーガスタ。ジョージ4世とは従兄妹同士である。
- Caroline Amalia Elisabeth van Brunswijk-Wolfenbüttel, behorend tot het Huis der Welfen, was een dochter van hertog Karel Willem Ferdinand van Brunswijk en prinses Augusta Frederika van Hannover. Zij was gedurende korte tijd koningin-gemalin van het Verenigd Koninkrijk en Hannover. In 1796 huwde Caroline met haar volle neef George, Prins van Wales, de latere koning George IV van het Verenigd Koninkrijk en Hannover. Het huwelijk, gearrangeerd wegens financiële moeilijkheden van de bruidegom, bleek meteen een ramp te zijn. Toen de prins zijn toekomstige echtgenote voor het eerst zag (enkele dagen voor het huwelijk) reageerde hij geschokt en vroeg terstond om een glas cognac om te kunnen bekomen. Al gauw bleek dat de echtelieden qua karakter enorm verschilden. De prinses stond bekend om haar lichtzinnigheid, slechte hygiëne en gebrek aan tact. De prins was uiterst verfijnd, kunstzinnig en gesteld op luxe. Het kan dan ook een wonder genoemd worden dat het echtpaar er niettemin in slaagde een dochter op de wereld te brengen: Prinses Charlotte van Wales. Na een paar weken huwelijk scheidde het echtpaar van tafel en bed. Tot haar dood in 1821 vocht Caroline onvermoeid voor haar rechten als Prinses van Wales en later, vanaf 1820, als koningin. Ondanks de steun van haar schoonvader George III liep haar reputatie te veel schade op en werd haar de toegang tot haar dochter gaandeweg door haar echtgenoot en schoonfamilie ontzegd. Aangezien de Britse koninklijke familie op dat moment niet populair was, besloot Caroline in te spelen op de gevoeligheden van de Britse bevolking en zorgde ze er op die manier voor dat ze een geduchte tegenstander bleef van de Prins van Wales, die haar hoe langer hoe meer begon te verachten. Toen George in 1811 prins-regent werd en besloot om verder te blijven regeren met de Tories onder leiding van Lord Liverpool, sloot Caroline een politiek verbond met de Whig Partys, de liberalere oppositiepartij. Na het huwelijk van haar dochter in 1816 voelde Caroline zich overbodig en aangezien de Londense society haar in navolging van de Prins Regent begon te weren, besloot ze een rondreis te maken in Europa. Ze haalde al gauw de internationale pers door haar lichtzinnig gedrag en vermeende affaire met haar Italiaanse majordomo, hetgeen haar reeds precaire situatie nog meer schade berokkende. Ze besloot na de troonsbestijging van haar echtgenoot in 1820 terug te keren. George, die de aanwezigheid van zijn vervreemde echtgenote onverdraaglijk vond, besloot zijn huwelijk te annuleren wegens overspel . Het schandaal culmineerde in een ophefmakend proces in het Britse Hogerhuis. Het proces berokkende de koning en regering veel schade dus werd besloten om de wet ter annulering van het ongelukkige huwelijk niet naar het Lagerhuis te sturen (de wet was met een kleine meerderheid door het Hogerhuis goedgekeurd). De koningin en Whigs triomfeerden en werden overal toegejuichd door de Britse bevolking (vooral bij de lagere bevolkingsklasse was "Queen Caroline" uitermate populair). Dit ophefmakende hoofdstuk kreeg nog een staartje: tijdens de kroning van George IV werd Caroline de toegang tot de ceremonie ontzegd. De koningin droop teleurgesteld af en moest vaststellen dat zelfs de steun van "John Bull" was afgenomen. Ze overleed enkele weken later. Volgens haar wens werd ze begraven in haar geboorteland Brunswijk.
- Caroline av Braunschweig-Wolfenbüttel var konen til Georg IV av Storbritannia fra 1795, og hans dronninggemalinne fra 29. januar 1820 til hun døde i 1821.
- Karolina Brunswick-Wolfenbüttel - królowa Wielkiej Brytanii. Była córką Karola Wilhelma Ferdynanda, księcia Brunswick-Wolfenbüttel oraz Augusty Charlotty, księżniczki walijskiej, siostry króla Jerzego III. Wyszła za mąż za swojego kuzyna, przyszłego króla Jerzego IV. Uroczystość odbyła się 8 kwietnia 1795 roku, w St. James's Palace w Londynie. Jej małżonek uważał Karolinę za kobietę brzydką i niedbającą o higienę, poza tym podejrzewał, że w chwili ślubu Karolina nie była już dziewicą. On sam był już raz żonaty - w sekrecie ożenił się z Marią Fitzherbert, ale małżeństwo to było nie ważne, ponieważ ojciec Jerzego nie wyraził na nie zgody. Król Jerzy IV i królowa Karolina mieli tylko jedno dziecko - córkę Charlottę Augustę. Mąż notorycznie zdradzał Karolinę, jedną z jego kochanek była Grace Elliott. Karolina zmarła w wieku 57 lat i była ostatnią królową-małżonką, która nie przeżyła swojego króla-męża.
- Carolina Amélia Isabel de Brunswick-Wolfenbüttel foi a rainha consorte de Jorge IV do Reino Unido, de 29 de janeiro de 1820 até sua morte.
- Файл:CarolineOfBrunswick big. jpg Томас Лоуренс. Портрет Каролины Брауншвейгской. 1804. Национальная портретная галерея. Лондон Файл:Bartolomeo Pergami in the bath. jpg Карикатура на Каролину и Бартоломео Пергами Файл:Trial of Queen Caroline by Sir George Hayter. jpg Джордж Хейтер. Процесс против королевы Каролины. 1820. Национальная портретная галерея. Лондон Файл:QueenCaroline1820. jpg Джеймс Лонсдейл. Королева Каролина. 1820. Национальная портретная галерея. Лондон Каролина Амалия Елизавета Брауншвейг-Вольфенбюттельская — королева Великобритании, Ирландии и Ганновера.
- Caroline Amelia Elisabeth av Brunswick-Wolfenbüttel, född 17 maj år 1768, död 7 augusti år 1821, var en brittisk drottning, gift med kung Georg IV av Storbritannien. Caroline var dotter till Karl Wilhelm, hertig av Braunschweig-Wolfenbüttel, och Prinsessan Augusta Frederika av Wales. År 1794 förlovades hon med sin kusin, kronprins Georg av England. Äktenskapet arrangerades för att hon i egenskap av protestantisk prinsessa ansågs lämplig som gemål till en engelsk prins, och för att England ville sluta förbund med Braunschweig under det krig med Frankrike som då pågick, och Georg gick med på det för att ett godkänt äktenskapsparti skulle ge honom ett större underhåll. Caroline beskrevs som alltför uppriktig, i avsaknad av takt och vårdslös med sitt utseende, men också som modig; då de passerade nära gränsen till slagfältet under resan till England och hörde fransmännens kanoner blev Carolines mor orolig, men själv struntade hon i saken. Caroline anlände till England år 1795. Hon möttes av Lady Jersey, som var Georgs älskarinna och utsedd till hennes hovdam. Georg var även gift med Maria Fitzherbert, men det äktenskapet hade ingåtts utan kungens godkännande och ansågs illegalt. Då Caroline och Georg möttes för första gången blev båda besvikna över den andras utseende. Caroline sade att han var tjock och inte så vacker som han hade sett ut på sitt porträtt. Vigseln skedde den 8 april 1795. Hon blev därmed engelsk kronprinsessa med titeln prinsessa av Wales. Den 7 januari 1796 föddes Charlotte, som genast blev nummer två i tronföljden. Efter dotterns födsel levde paret skilda liv. Caroline blev populär med sitt informella sätt. Snart fick hon sitt eget residens och levde med ett eget hov, och hade även ett antal förhållanden, precis som Georg hade. Hon adopterade flera föräldrarlösa barn. 1805 anklagades hon av grannen lady Douglas för att ha begått äktenskapsbrott och för att vara mor till en pojke hon adopterat som nyfödd 1802. Detta ledde till en rättslig undersökning 1806, som dock friade Caroline efter att en annan kvinna avlagt vittnesmål om att hon var mor till pojken. Caroline ville gärna åka tillbaka till Braunschweig, men Napoleonkrigen i Europa gjorde det omöjligt att lämna England, och Braunschweig var nu erövrat av Napoleon. Då Georg år 1811 blev regent för sin psykiskt sjuke far, hindrade Georg henne från att träffa sin dotter lika ofta som hon ville. Caroline och Georg kom då till en öppen offentlig konflikt som engagerade allmänheten. De flesta sympatier var på Carolines sida, även dottern Charlotte, som nu var 15, var på Carolines sida, och författaren Jane Austen skrev om henne: "Stackars kvinna. Jag ska stödja henne så länge jag kan, därför att hon är en kvinna, och därför att jag avskyr hennes man. " År 1814 besegrades Napoleon. Detta firades i London, men Caroline blev inte bjuden på några fester och blev ledsen över detta. Samtidigt blev det tryggt att lämna England. Samma år lämnade Caroline England och bosatte sig i Italien. Hon ansågs ha ett förhållande med sin italienske betjänt Bartolomeo Pergami, vilket tilldrog sig stor uppmärksamhet i Europa. 1816 reste de på en kryssning runt medelhavet och besökte Istanbul, Tunis och Jerusalem. 1817 inleddes förhandlingar om skilsmässa. Spioner skickades för att ta reda på om det fanns bevis för otrohet, vilket var nödvändigt för en skilsmässa enligt lagen. Caroline och Pergami raporterades leva öppet som ett par. Caroline gick med på skilsmässa, men inte om det innebar att hon offentligt måste erkänna otrohet. Caroline blev formellt drottning 29 januari 1820 efter makens trontillträde. Georg krävde att regeringen skulle ordna en skilsmässa, och regeringen erbjöd Caroline pengar om hon stannade utomlands. I juni tog hon farväl av Pergami och anlände till England. Upplopp och myterier utbröt till stöd för Caroline mot den impopuläre Georg. Georg lämnade över sin undersökning av henne till regeringen, med bevis på att Caroline hade haft samlag med en icke adlig man (Pergami), vilket chockade regeringen så svårt att den förklarade henne skyldig till otrohet och tog ifrån henne titeln som drottning. Detta förändrade inte hennes popularitet; hon sågs som en symbol för reformisterna, och hundratals petitioner gjordes till hennes stöd. Själv sade hon skämtsamt att hon hade begått äktenskapsbrott tillsammans med Georg, eftersom han redan var gift med Maria Fitzherbert när de gifte sig. Till slut accepterade hon dock den summa pengar regeringen erbjöd. Vid Georgs kröning 1821 blev Caroline avvisad vid alla portar till kyrkan. Hon dog i någon magåkomma, möjligen magcancer, men dödsorsaken är okänd och hon ryktades ha blivit förgiftad. Hon ville begravas hemma i Braunschweig och inte i England.
- Кароліна Брауншвейгська (англ. Caroline of Brunswick) - королева Великобританії, дружина Георга IV, з якою він безуспішно намагався розлучитися при вступі на престол у 1820. Будучи кузенами, вони взяли шлюб у 1795, але після народження принцеси Шарлотти Августи розійшлися. У липні 1820 уряд прийняв закон про розірвання шлюбу, але чудовий захист лорда Броутхема скасував білль. 19 липня 1821 Кароліні королівським указом було заборонено входити у Вестмінстерське абатство на коронацію. Вона вмерла 7 серпня, і її похорон стали приводом народних хвилювань.
|
| rdfs:comment
|
- Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel, reina del Regne Unit. Duquessa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa es maridà en el si de la casa reial britànica. Nascuda a Brunsvic, capital del ducat de Brunsvic-Wolfenbüttel, el dia 17 de maig de l'any 1768, essent filla del duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Augusta del Regne Unit.
- Caroline Amalie Elisabeth von Braunschweig-Wolfenbüttel war durch Heirat Königin von Großbritannien, Irland und Hannover.
- Caroline of Brunswick-Wolfenbüttel (Caroline Amelia Elizabeth; later Queen Caroline; 17 May 1768 – 7 August 1821) was the wife of George IV of the United Kingdom from 1795, and his queen consort from 29 January 1820 until her death.
- Carolina de Brünswick-Wolfenbüttel nació en Brünswick, Alemania, el 17 de mayo de 1768, siendo la tercera de los 7 hijos del duque Carlos II Guillermo de Brünswick-Wolfenbüttel, y de Augusta de Hannover, hermana del rey Jorge III del Reino Unido. Se casó con su primo, el príncipe de Gales -futuro rey Jorge IV del Reino Unido- en el palacio de St. James, el 8 de abril de 1795.
- Caroline de Brunswick, née le 17 mai 1768 à Brunswick et décédée le 7 août 1821, est la fille de Charles-Guillaume, duc de Brunswick-Wolfenbüttel (1735-1806) et d'Augusta de Hanovre (1737-1806). En 1795, elle épouse son cousin Georges-Frédéric Auguste de Hanovre, alors prince de Galles (depuis roi sous le nom de George IV). Elle est l'arrière petite-fille de George II par sa mère. Elle eut de cette union, l'année suivante, la princesse Charlotte Augusta de Galles.
- Carolina Amalia era figlia di Carlo Guglielmo Ferdinando di Braunschweig (italianizzato in Brunswick), feldmaresciallo prussiano e di Augusta Carlotta di Hannover. Era sorella del Duca di Brunswick, capo del corpo prussiano che vinse Napoleone nella battaglia di Waterloo, egli però morì in combattimento pochi giorni prima. Sposò nel 1795 di Giorgio Augusto Federico, principe del Galles, futuro re Giorgio IV del Regno Unito, a cui diede una figlia: Carlotta.
- ファイル:QueenCaroline1820.
- Caroline Amalia Elisabeth van Brunswijk-Wolfenbüttel, behorend tot het Huis der Welfen, was een dochter van hertog Karel Willem Ferdinand van Brunswijk en prinses Augusta Frederika van Hannover. Zij was gedurende korte tijd koningin-gemalin van het Verenigd Koninkrijk en Hannover. In 1796 huwde Caroline met haar volle neef George, Prins van Wales, de latere koning George IV van het Verenigd Koninkrijk en Hannover.
- Caroline av Braunschweig-Wolfenbüttel var konen til Georg IV av Storbritannia fra 1795, og hans dronninggemalinne fra 29. januar 1820 til hun døde i 1821.
- Karolina Brunswick-Wolfenbüttel - królowa Wielkiej Brytanii. Była córką Karola Wilhelma Ferdynanda, księcia Brunswick-Wolfenbüttel oraz Augusty Charlotty, księżniczki walijskiej, siostry króla Jerzego III. Wyszła za mąż za swojego kuzyna, przyszłego króla Jerzego IV. Uroczystość odbyła się 8 kwietnia 1795 roku, w St. James's Palace w Londynie.
- Carolina Amélia Isabel de Brunswick-Wolfenbüttel foi a rainha consorte de Jorge IV do Reino Unido, de 29 de janeiro de 1820 até sua morte.
- Файл:CarolineOfBrunswick big. jpg Томас Лоуренс. Портрет Каролины Брауншвейгской. 1804. Национальная портретная галерея. Лондон Файл:Bartolomeo Pergami in the bath. jpg Карикатура на Каролину и Бартоломео Пергами Файл:Trial of Queen Caroline by Sir George Hayter. jpg Джордж Хейтер. Процесс против королевы Каролины. 1820.
- Caroline Amelia Elisabeth av Brunswick-Wolfenbüttel, född 17 maj år 1768, död 7 augusti år 1821, var en brittisk drottning, gift med kung Georg IV av Storbritannien. Caroline var dotter till Karl Wilhelm, hertig av Braunschweig-Wolfenbüttel, och Prinsessan Augusta Frederika av Wales. År 1794 förlovades hon med sin kusin, kronprins Georg av England.
- Кароліна Брауншвейгська (англ. Caroline of Brunswick) - королева Великобританії, дружина Георга IV, з якою він безуспішно намагався розлучитися при вступі на престол у 1820. Будучи кузенами, вони взяли шлюб у 1795, але після народження принцеси Шарлотти Августи розійшлися.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
